La taxa d'escolarització després de l'educació obligatòria a les comarques gironines és una de les més baixes de Catalunya. Així ho revelen les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), que xifren en un 78,7% les persones escolaritzades als 17 anys, és a dir, un cop han acabat l'ESO.

La taxa gironina està bastant per sota del 85,1% de la mitjana catalana, i en algunes poblacions és perillosament baixa. El gran municipi català amb una escolaritat postobligatòria més baixa és Salt, que amb prou feines supera la meitat de la població: 57,9%.

Altres grans localitats de la demarcació també estan a la cua de Catalunya: Figueres té una taxa de només el 67%; Blanes del 73,7%; Lloret del 74%; Palafrugell del 74,4% i Olot del 74,3%. Només Sant Adrià de Besòs (amb 74%) o Salou (73,2%) tenen uns nivells similars.

Segons els informes de l'Idescat, corresponents al 2013, en alguns llocs la baixa escolarització als 17 anys coincideix amb un nombre elevat d'estrangers procedents de països en vies de desenvolupament. Així, tornant a l'exemple de Salt, el nombre de persones originàries d'aquestes països se situa al voltant del 34%. A Figueres la taxa és del 26%; a Olot del 16% i a Palafrugell, del 17,7%.

Tanmateix, aquesta relació no sempre es compleix. A Girona ciutat, on la taxa d'immigrants de països en vies de desenvolupament es pot considerar elevada (16,5%), l'escolaritat als 17 anys és també una de les més notables de Catalunya amb un 87,3%. Paral·lelament, a la Garrotxa (sense comptar la ciutat d'Olot), on l'escolarització després de l'ESO arriba tot just al 78,7%, només compta amb un 5,1% d'immigrants, un dels nivells més baixos de Catalunya.

Una dada que sí que va lligada a l'índex d'habitants de països en vies de desenvolupament és la de famílies nombroses. Coincideix que, en molts dels llocs amb una taxa d'immigració superior al 10%, el nombre de famílies que tenen tres o més fills és superior al 3% respecte el total de llars. Salt, altre cop, encapçala la llista un 8% de famílies, gairebé cinc punts per sobre de la mitjana catalana, que se situa en un 3,3%.

A les comarques gironines també hi ha comarques que fan els deures en educació postobligatòria: el Pla de l'Estany arriba al 85,1% (amb un 11,4% d'immigració). Al Ripollès és de 85,8%, mentre que a la Cerdanya és del 80,1%. Són les tres úniques comarques amb més d'un 80%, si bé només Pla de l'Estany i Ripollès es poden considerar per sobre de la mitjana de Catalunya.

Per poblacions, l'Idescat destaca Girona ciutat com el municipi amb un nivell d'escolaritat més alt als 17 anys. Però és també la capital de província amb un menor índex: Barcelona la supera amb un 88%, mentre que Lleida s'enfila al 93,1% i Tarragona lidera les capitals amb el 93,3%. Llavors hi ha territoris on els percentatges pugen encara més, com al Solsonès o al Pallars Jussà, on absolutament tots els habitants de més de 17 anys (100%) estan escolaritzats. En altres llocs pirinencs i zones rurals, la taxa és igualment molt elevada: Alta Ribagorça (97%), Alt Urgell (99%), Berguedà (98,7%), Pallars Sobirà (96%), Urgell (94%), Terra Alta (93,3%). Coincideix que, en aquests indrets, la població jove és menor en número que en zones costaneres com el Maresme o a la Costa Brava, fet que explicaria en part el perquè d'aquesta falta d'escolarització.

Famílies monoparentals

Les comarques gironines també són llocs amb un grau molt baix de famílies monoparentals. Segons les dades de l'Idescat, només en llocs com Figueres, Olot, Blanes o Salt se supera la mitjana catalana de l'1,2% de llars: a la capital de l'Alt Empordà aquest tipus de famílies arriba a l'1,8%; la de la Garrotxa és d'1,3%, els mateixos valors que a la ciutat més poblada de la Selva. A Salt la taxa és d'1,5%.

A l'altre costat, els indrets amb una menor incidència de les famílies monoparentals són la Cerdanya i el Ripollès amb un 0,7%, i la Selva (sense Lloret i Blanes) amb un 0,8%. A Girona ciutat, les famílies monoparentals representaven a l'any 2013 l'1% de la població.