Lasala està a pocs dies abans de marxar en una altra missió a l'exterior però recorda les seves experiències prèvies. És un dels agents de la Policia Nacional de Girona que ha pogut viure-ho i recorda la seva experiència a Kosovo amb les Nacions Unides. El 2008 el van cridar per coordinar les unitats d'intervenció policial, cinc de 150 homes procedents de diversos països entre aquests Ucraïna, Polònia, Pakistan i Bangla Desh. El sotsinspector destaca que a banda de gestionar també li tocava entrenar aquests policies. Uns agents que "en teoria s'havien format durant quatre o cinc mesos amb tècniques de les Nacions Unides" però no sempre era així perquè quan arribaven "no sabies el nivell que tindrien" i molts cops els havien de tornar a formar.

Aquesta tasca la va estar fent durant mesos i durant aquest temps, quan Kosovo havia declarat la seva independència, recorda que hi havia moments de tensió que fins i tot els van fer reorganitzar ja que "com a policia civil ens llançaven granades". Això els va portar per exemple a formar-se amb els americans.

La seva feina va canviar radicalment quan es va posar a treballar amb el programa Witness Protection de la Unió Europea. Una feina que suposava protegir testimonis "sobretot de crims de guerra i que la seva vida corria risc". Això a la pràctica suposava que Lasala juntament amb els seus companys haguessin de passar-se, destaca "les 24 hores en un pis amb els testimonis. Es dormia amb ells, se'ls treia amb vehicles blindats, entre d'altres". Unes situacions "perilloses" però reconeix que "de materials no ens en faltaven respecte d'armes llargues, portàvem armilles antibales i vehicles blidats". Amb aquesta feina hi va estar 9 mesos.

Quan Lasala va estar a Kosovo, recorda que va ser molt dur però destaca amb malenconia que llavors, en aquest petit país dels Balcans hi havia desplegat com "un mini cos de policia internacional" ja que hi havia agents d'arreu que "investigaven crims de guerra, la policia científica que anava a les fosses comunes, entre d'altres"

A Ucraïna, hi acaba d'arribar fa pocs dies i abans de marxar va destacar que la feina encomanada és ben diferent de les experiències de Kosovo. La seva tasca permetrà reformar la policia nacional d'aquest país "i convertir-la en un cos de proximitat i de relació de policia amb el ciutadà" .

Quan se li pregunta què cal tenir o que li va portar a apostar per la cooperació des de la policia, el subinspector destaca que ell sempre ha estat molt inquiet i "sempre m'ha interessat la cooperació internacional i professionalment l'experiència més molt bona perquè entres en contacte amb policies d'arreu". El sotinspector també va treballar a Frontex, la policia europea de fronteres. Li va tocar anar a Sicília, frontera marítima.

Evitar atacs de l'Estat Islàmic

L'experiència del subinspector Miguel Àngel Mata és ben diferent: ha viscut en pròpia pell què és treballar com a cap d'equip especial de seguretat de l'ambaixada de l'Iraq en ple ambient bèl·lic. Hi va estar l'any passat durant quatre mesos -del 5 de maig al 6 de setembre.

La presència de l'Estat Islàmic i les seves ganes de fer mal als occidentals fan que l'ambaixada espanyola sigui un objectiu. I és que com diu Mata, Espanya té dues coses que alimenten les ganes del Daesh d'atacar-la: "estar dins la coalició dels països que ajuden l'exèrcit iraquià a lluitar contra el Daesh i a més, per a ells, seguim tenint el seu Al-Andalus".

La situació del cap accidental de l'aeroport de Girona quan va ser a l'Iraq la descriu com a forta i diu que ell com a cap de seguretat no podia cometre cap error perquè tothom en depenia. I és que de les ambaixades en conflicte estar prohibit sortir-ne'n, però l'ambaixador i el seu número dos -l'encarregat de negocis- són els que solen fer desplaçaments i aquí és on entrava Mata. "Com a responsable de l'equip treballava mínim 16 hores al dia perquè t'has d'encarregar d'organitzar les sortides, els itineraris, les rutes d'escampament, l'armament que has de portar".

Una mostra de la perillositat és que els policies anaven sempre amb una armilla antibales "que pesa uns 12 quilos" i que quan es feia un desplaçament per Bagdad a "cada 100 o 200 metres hi ha un check point de diversos policies iraquians i hem d'anar-nos acreditant com ambaixada, corres molt de risc, no podem obrir mai les portes del cotxe" Aquests controls, diu el subinspector, són l'única forma que té "la gent de Bagdad per filtrar que no entrin terroristes".

Una altra mostra del perill és la forma com treballen els policies de l'ambaixada: "dormim armats, ens dutxem armats, constantment ets a l'ambaixada i has d'activar el procés de seguretat, perquè sents detonacions de bombes i metrallaments i no saps si són a prop o no", recorda.

Durant els 4 mesos a l'Iraq van morir 1.742 persones a Bagdad i 3.523 van resultar ferides. I és que cada dia "una mitjana de 12 a 15 atemptats a la ciutat i de 10 a 15 morts al dia i una trentena de ferits". Recorda que "el so de les bombes el primer dia que arribes t'impacta, el segon i el tercer. Però al quart, el cos humà s'acostuma a tot, als metrallaments i les bombes. L'única mentalitat que tens és sortir viu i que els companys també"

El contacte amb la gent de Bagdad va ser nul, diu Mata, tot i que la ciutat té molts intercanvis comercials, la gent va de botigues i hi ha molt ambient nocturn. Tot, ingredients, que aprofita el Daesh per fer atemptats. Finalment, el subinspector destaca que quan tornes a casa cal un període de readaptació, ja que els primers dies encara estàs activat, en alerta.