Dietari

Tertúlia al mercat del Lleó de Girona. Molts dels habituals es queixen que no hi hagi un bar amb bon cafè, bons entrepans... o que no tingui algun restaurant integrat a l'edifici (hi ha un espai secret del Mercat on podrien fer un restaurant amb vistes a una gegantina àliga franquista de San Juan). A vegades es troba a faltar poder prendre-hi un bon cafè per no fer la tertúlia a preu dret, cert! Però el mercat del Lleó és, de moment, un mercat molt bo per comprar-hi. Amb un producte magnífic.

Què passaria se s'apliqués el model barceloní de mercats, com ara la Boqueria de Barcelona que no dista massa de ser una zona temàtica més de Port Aventura, o el de Santa Caterina, que està al límit de deixar de ser un mercat per convertir-se també en un volt turístic? Els mercats han de ser, en primer lloc, de comerç de producte al servei dels veïns. Quan un mercat comença a pensar en clau turística, inicia el seu ocàs. Prefereixo que el Lleó continuï així. Si cal ja caminarem una mica perquè molt a prop hi ha llocs excel·lents per fer el cafè o per dinar.

Diumenge - Calaix d'estiu

Els operadors turístics preveuen un estiu excepcional per al turisme massiu de platja a la Costa Brava i la resta de Catalunya. La situació de violència planetària tradicionalment ha beneficiat els interessos turístics del país. Nomes faltava l'atemptat a Turquia, un competidor clàssic del sol i platja.

La veritat és que no es una bona notícia per al futur del país. El turisme massiu ens ha convertit en els darrers cinquanta anys en un país acomodat, mandrós, poc creatiu i gens audaç. Allò de treballar tres mesos i viure la resta de l'any que va sublimar l'especulació del totxo. Actualment això dels tres mesos és ja impossible, però aquesta font d'ingressos fixa fa que no ens esforcem a albirar nous horitzons econòmics.

Dilluns - Vot invisible

«Si ja, aquí ningú vota el PP, però resulta que després guanya. Aneu a prendre pel sac», crida mig en broma i mig cabrejat en Manel, el cap de cambrers d'un restaurant. En Manel m'explica: «et juro que no conec a ningú que em digui que vota el PP i això que durant la setmana em relaciono amb centenars de persones.»

Entenc perfectament el que diu. Jo tampoc és que conegui massa gent que vota aquest sinistre partit. I en cap cas els que conec són proporcionals al 462 mil catalans, entre els quals 32 mil gironins que, segons sembla, han votat un personatge com Fernández Díaz, que en algun altre país més democràtic ja estaria en presó preventiva. Aquí continua de ministre. El PP sempre ha tingut allò que en diuen vot ocult (a la gent li fa vergonya dir que els vota), però ara té votants invisibles.

Dimarts - Febre de trons

S'ha acabat la temporada gironina de Joc de trons. Així de passada recordo haver-hi intuït Sant Pere de Galligans, la plaça dels Jurats, la Catedral, el carrer bisbe Cartañá (el Gran pardal del franquisme a Girona) i algun carreró més. Si jo no fos de Girona, tranquil·lament podria haver pensat que en molts casos eren decorats digitals o de catró pedra, com ara el mar que es veia des de les escales de la Catedral (Girona fa molt de temps que no té mar. Des de l'època medieval, quan el port de Sant Feliu de Guíxols pertanyia a la ciutat de Girona). Vistes la resta de temporades, en cap moment m'han seduït com per investigar on es van rodar els paisatges que hi apareixien. No sé vosaltres!

Tinc una certesa: la febre de trons, causada per l'Ajuntament de Girona i alguns mitjans de comunicació, ha estat un fenomen d'excitació i hiperventilació de caràcter intern, que dubto que faci vendre molts més gelats aquest estiu a la Rambla.

Dimecres - Autopista bici

Ja hi ha operaris treballant just a sota del viaducte del tren de Girona. Suposo que és per començar a dibuixar el carril bici que connectarà la zona de la Copa amb l'estació del tren i del bus. Un interessantíssim i ben pensat projecte per a la mobilitat en bicicleta a la ciutat però que, com sempre en aquest país, els carril bici es fan sense prendre mesures més radicals en el conjunt de la mobilitat. La bicicleta conviu amb moltes dificultats amb els cotxes, amb la qual cosa, sempre que es pensa un carril bici -o com en aquest cas una autopista bici-, hauria d'anar acompanyat de mesures per reduir la densitat de cotxes. D'aquest nou projecte, m'agradarà veure com es resol el pas de les bicis per la ronda Ferran Puig o Santa Eugènia, dues vies insuportablement transitades, sense provocar importants retencions.

La Girona del futur ha de ser amb grans aparcaments dissuasius connectats amb bus i amb gegantines estacions de bicicleta. Girona és una ciutat que s'ho pot permetre. Fins que no s'entengui això, la política per potenciar la mobilitat en bici, no és més que un cant de sirena.

Dijous - Un bon farsant

M'explica la periodista Paula Brujats que només dos dels pacients del miler que va tocar, durant mig any, el metge farsant de l'hospital de Figueres, han demanat la nova visita que els va oferir a tots la conselleria de Salut. Una segona visita per assegurar-se que no els hagués fet un estropell. Víctor Manuel Yuste, així es diu el figura que exercia de metge d'urgències d'atenció primària sense ser metge, devia ser un prodigi perquè estic segur que si a bona part dels pacients de molts metges de veritat, els ofereixen una segona visita, el percentatge que ho demanaria seria més elevat.

Divendres - La murga de cada any

Passo per davant del palau de Fires i de l'auditori de Girona i compto una vintena de furgonetes dels Mossos d'Esquadra escampades i desenes -acabo perdent el compte- d'agents policials. És la murga de cada any dels premis Princesa de Girona. Durant unes hores munten una gàbia reial d'esquenes a Girona i als seus ciutadans per intentar donar una imatge moderna de l'arnada monarquia. Fan molts vídeos i fotos, un discurs del Rei encriptat suposadament per renyar els independentistes i, de nou, cap a casa.

No té cap sentit repetir cada any aquest esdeveniment on hi ha més policies a fora que gent a dins?