La regió sanitària de Girona va registrar l'any passat la despesa pública per habitant en salut més baixa del conjunt de Catalunya. Mentre que la despesa en salut a Girona va ser de 918 euros per persona, la mitjana catalana es va situar en 989 euros per cada ciutadà, segons dades del Departament de Salut recollides a la Central de Resultats, un informe que recopila dades de tots els centres públics catalans i que per primera vegada inclou dades per territoris.
La xifra de la sanitat gironina, que es troba a la cua de la llista, va seguida de la regió sanitària de Lleida (964 euros/habitant) i la de Barcelona (990 euros/habitant) i queda lluny del valor més elevat, que és a la regió sanitària de les Terres de l'Ebre, on la sanitat pública va invertir 1.112 euros per cada habitant.
L'informe assenyala que per interpretar aquestes dades territorials, però, cal tenir en compte les especificitats de cada regió sanitària així com el perfil de la seva població, ja que això pot afectar «considerablement les necessitats dels serveis d'atenció en salut».
En aquest sentit, per exemple, l'estadística recull que el 4,9% de la població assegurada a la regió sanitària de Girona està exempta del copagament farmacèutic (la mitjana catalana és del 4%) i que a les comarques gironines hi ha un 39,7% de crònics significatius, crònics dominants, neoplàsies i pacients amb necessitats elevades.
Pel que fa a la despesa farmacèutica mitjana que van generar els catalans durant l'any passat, va ser de 172 euros per usuari. Així mateix, Girona també va comptar l'any passat la despesa farmacèutica per usuari més baixa de Catalunya, amb 153 euros, i, de nou, el valor més alt va ser a les Terres de l'Ebre, amb 193 euros per cada usuari.
L'activitat als hospitals
L'informe territorial de la Central de Resultats també recull dades de l'activitat als centres sanitaris.
Girona destaca en positiu, per exemple, en l'índex d'hospitalitzacions evitables, és a dir, la que mesura la proporció de pacients amb patologies com hipertensió, complicacions de la diabetis mellitus o infeccions del tracte urinari que podrien ser atesos des de l'atenció primària.
En relació a la cirurgia, la Central de Resultats es concentra en cinc procediments: les operacions de cataractes, la pròtesi de maluc, la pròtesi de genoll, la cirurgia oncològica i la cardíaca, i es fixa tant en el temps d'espera -el temps que de mitjana espera un pacient abans de ser intervingut- i el temps de demora, que motra quina és la mitjana de temps que porten esperant els pacients que encara no han estat intervinguts.
L'espera per a operacions de cor i càncer a Girona -31,4 dies i 23,3, respectivament- està per sota de la mitjna catalana, així com el temps de demora, mentre que per als altres tres procediments, a la regió sanitària gironina hi ha més espera. L'espera per a una intervenció de cataractes és de 174,8 dies (la mitjana catalana és de 146,2), la de pròtesi de maluc de 176,1 (a Catalunya, 165,7) i de genoll, 337,7, mentre que el temps d'espera mitjà a Catalunya és de 251,1 dies.
Pel que fa a l'ús dels serveis d'urgències als hospitals, els centres gironins van registrar 528,3 visites per cada miler d'habitants, la segona més baixa després de Lleida (410,7), i lluny de la taxa catalana (615,7 visites per cada 1.000 ciutadans).
