El Jutjat Mercantil de Girona ha admès a tràmit la proposta de TP Ferro per renegociar el deute de 550 milions d'euros que arrossega la concessionària del túnel del Pertús. TP Ferro es troba immersa en concurs de creditors des del setembre de l'any passat. A la concessionària, formada a parts iguals per l'espanyola ACS i la francesa Eiffage, no li surten els números, perquè el trànsit de trens pel tram transfronterer ha quedat lluny de les previsions inicials.

El tram que gestiona TP Ferro s'estén entre Llers i el poble nord-català del Soler. Té 44,4 quilòmetres de via i la seva infraestructura estrella és el túnel del Pertús, que creua els Pirineus. L'empresa en va obtenir la concessió l'any 2004, però els successius retards per part de Foment van obligar l'estat espanyol a indemnitzar TP Ferro i a allargar-li tres anys més la concessió (fins al 2057).

Actualment, comptant els dos sentits de la marxa, cada dia hi ha uns deu TAV de passatgers que creuen la frontera. I a la setmana, tan sols una trentena de combois de mercaderies utilitzen el túnel del Pertús per creuar els Pirineus.

La manca de trens (cada vegada que passen pel túnel paguen un peatge) ha deixat la concessionària en números vermells. Després d'entrar en concurs, a mitjans d'aquest juny TP Ferro va entregar una proposta de conveni davant del Jutjat Mercantil de Girona per intentar reestructurar el seu deute (que es calcula en uns 550 milions d'euros).

Aquest document, que ha de rebre l'aval dels creditors, inclou un pla de viabilitat i un altre de pagaments. A curt termini, la concessionària proposa cobrir el dèficit d'operació de la infraestructura amb un nou crèdit, que li atorgarien els seus socis (tant ACS com Eiffage). TP Ferro aniria retornant aquest préstec any a any, utilitzant els excedents de caixa, fins que se li acabi la concessió.

Amb aquest préstec, TP Ferro garantiria l'operativitat del tram transfronterer, però no retornaria el deute multimilionari. Per fer-ho, i sanejar números, la concessionària demana a bancs i creditors esperar deu anys. Seria aleshores quan començaria a retornar deute. Una part (com a mínim, 100 milions d'euros) es pagarien d'una tacada. L'altra, el gruix del dèficit, es capitalitzaria i es convertiria en crèdits participatius, que s'anirien retornant durant els anys que quedessin de concessió.

El pla de viabilitat de la concessionària no recull, però, cap intenció de cobrir deute amb infraestructura. És a dir, que TP Ferro vol mantenir el seu patrimoni i en cap cas vendrà part dels 44,4 quilòmetres de vies que gestiona, ni tampoc els cedirà als seus creditors, com a fórmules per pagar part del deute.

De moment, el Jutjat Mercantil de Girona ja ha admès a tràmit la proposta de conveni presentada per la concessionària del TAV. Ara, si no hi ha cap moviment abans, el proper pas per saber quin serà el futur de TP Ferro serà el 15 de setembre. Aquell dia, a les deu del matí, hi ha convocada la junta de creditors que haurà d'avalar o no la proposta de conveni.

Si l'accepten i hi ha acord, TP Ferro podrà continuar l'activitat mentre salda comptes amb els creditors. Si no hi ha acord i els creditors tomben el conveni, aleshores la concessionària del tram transfronterer del TAV es veuria abocada a la fallida.

El tram transfronterer del TAV ja va néixer amb mal peu. TP Ferro en va obtenir la concessió el 2004 i les obres, que van anar a càrrec de l'empresa, es van acabar dins de termini. El febrer del 2009, els 44,4 quilòmetres de línia entre Llers i Perpinyà estaven estesos, incloent el túnel del Pertús que creua els Pirineus (de 8,3 quilòmetres). Els treballs van costar 1.100 milions d'euros.

Tot i això, com que l'Estat anava tard, va caldre construir un tercer rail entre Girona i Figueres perquè TP Ferro pogués començar a rendibilitzar la inversió. Per a l'estesa d'aquesta connexió provisional, que va entrar en servei el desembre del 2010, el Ministeri de Foment va desembutxacar 94 milions d'euros. La línia pròpiament del TAV, que enllaçava amb el tram transfronterer, no va acabar-se fins al gener del 2013.

Arran d'aquest retard, l'Estat ja va haver d'indemnitzar la concessionària TP Ferro pels incompliments. L'executiu espanyol va pagar una indemnització milionària (de més de 100 milions d'euros) i també va allargar la concessió inicial atorgada a TP Ferro dels 50 als 53 anys.

A tot això, també s'hi ha de sumar que TP Ferro ja ha dut fins a dues vegades l'executiu estatal davant del tribunal d'arbitratge per desavinences amb la concessió.