És dimarts, 2 d'agost, a Platja d'Aro. Poc abans de les 10 de la nit l'ambient és l'habitual en un dia d'estiu. Ningú ho sap, però en qüestió de minuts tot canviarà. A les xarxes socials salta l'avís a les 22.03 hores. Un usuari de Twitter escriu: "Algú dóna info del que ha passat al centre de Platja d'Aro?". És el primer tuit del que esdevindrà la notícia de la setmana. Com una bola de neu, la desinformació inicial provocarà una gran onada de rumors que crearà el pànic, a Platja d'Aro i a les xarxes socials.

El mateix usuari es respon a ell mateix, sis minuts després. "Rumor de trets, ningú sap res", escriu a les 22.09 hores. Poca gent a Twitter n'està encara al cas. A les 22.10 un altre usuari demana qui té "info d'un atemptat" i a les 22.11 un altre assegura que "diuen que estan disparant a la platja". A les 22.16 ja es parla també d'una "explosió a la zona del Llevant" i es pregunta als mitjans de comunicació si tenen informació. "Mil teories", assegura un altre usuari que es troba "confinat" al Mango. "Estampida a Platja d'Aro per un possible tiroteig, no sé si serà veritat o psicosi, jo he corregut com mai", apunta un altre a les 22.20.

Finalment, a les 22.22 hores, arriba el primer tuit desmentint cap atac. L'escriu el regidor de Protecció Civil de Platja d'Aro, Pep Solé. "Un bromista ha fet passar una mala estona a la gent que voltava pel centre de Platja d'Aro. Amb la seguretat no s'hi juga. Hi haurà conseqüències", assegura.

A partir d'aquí es comencen a clarificar les coses i les fonts oficials ja descarten qualsevol atemptat i es parla d'una broma i de la flashmob. Però el click fàcil, els retuits i les primeres informacions errònies en mitjans fan que els falsos rumors s'escampin sense control.

Per evitar tot això, o almenys per minimitzar l'impacte negatiu i la histèria col·lectiva que es genera, va néixer VOST, un equip de voluntaris digitals en emergències que es dedica a combatre els rumors a les xarxes socials a través d'informació contrastada, seguiment i difusió dels comptes oficials dels cossos d'emergència i institucionals o amb les seves pròpies fonts. VOST va néixer a l'Estat el 2012 important una idea que als Estats Units ja funcionava des del 2010. A Catalunya va arribar el 2013 a Twitter (@VOSTcat) i té el cap de Protecció Civil de Blanes, Josep Lluís Pouy, com a responsable. L'equip el formen professionals d'emergències. Funcionen en xarxa i quan salta la notícia monitoren els comptes dels cossos policials, bombers, agents rurals... i contacten amb les seves fonts. "Basant-nos en la nostra credibilitat", explica Pouy, combaten els rumors intentant "viralitzar" els seus desmentiments i la informació contrastada. Actuen, per exemple, en casos d'incendis o grans successos a l'estranger. A Platja d'Aro es van activar en detectar que es parlava d'un tiroteig.

Els comptes de VOST d'arreu de l'Estat també se'n fan ressò. La clau, relata Pouy, està en la "rapidesa" perquè "el problema de les xarxes és que els rumors s'escampen com una taca d'oli". "Té un efecte multiplicador que també es detecta al Whatsapp", prossegueix.

A banda de donar suport a les fonts oficials, ajuden en coses més simples, com demanar -a Platja d'Aro- que en cas de trobar objectes al carrer (bosses, mòbils...) de gent que els havia perdut per les corredisses, els portessin a la policia.