Sant Jaume de Llierca, Castellfollit de la Roca i Tortellà han activat diferents accions per tal de millorar la mobilitat als seus nuclis. Posar senyals verticals i horitzontals, canviar els sentits dels carrers, posar alentidors, miralls i disposar passos de vianants en localitats petites a vegades és més complicat que a les ciutats. Als llocs grans, la decisió final la tenen els tècnics o els polítics amb l'assessorament dels tècnics. En canvi, al pobles, l'Ajuntament ha de buscar el consens entre tots els veïns.

Conformitat de parers és el que cerca l'alcalde de Sant Jaume de Llierca, Jordi Cargol (CiU), per dotar de senyalització els carrers del poble. Per no trobar-se amb sorpreses, va presentar la proposta als veïns. La voluntat era que opinessin abans de començar a posar els senyals i canviar el sentit dels carrers.

Amb la trobada va quedar demostrat que una de les coses que en l'actualitat importa als veïns és com circular pel propi poble. Cargol ha explicat que van presentar 30 esmenes al projecte, i la major part d'elles eren de veïns del nucli antic. Allà és on el trànsit és més complicat, perquè els carrers s'expandeixen de manera radial des de l'església de Sant Jaume. Segons Cargol, els veïns han presentat una moció conjunta per tal d'evitar els carrers en direcció única.

Una vegada coneguts tots els criteris i haver consensuat les solucions, l'Ajuntament començarà a posar els senyals pel setembre. La previsió és invertir-hi uns 20.000 euros i instal·lar-hi uns 90 senyals i bandes rugoses per reduir la velocitat. L'objectiu és guanyar en seguretat.

Un cop en vies de solució la senyalització del poble, l'Ajuntament prepara una altra acció destinada a la millora de la mobilitat. Cargol ha explicat que els tècnics municipals treballen en la redacció del projecte de millora de l'accés a l'escola i d'ordenació de la zona esportiva. El carrer que dóna a l'escola és un lloc conflictiu, ja que en dies de pluja a l'hivern s'hi concentren un gran nombre de vehicles conduïts per pares, mares i avis que tots tenen un sol objectiu carregar els escolars i marxar com abans millor; el problema és que tots coincideixen en un mateix lloc. La solució que prepara el consistori preveu un ampli aparcament que també ha de servir per als veïns que volen practicar esport.

Consulta a Tortellà

Tortellà també té una consulta popular pendent. El seu alcalde, Rafel Domínguez (IPT), explica: "La farem, però de moment no hem previst cap data".

La consulta popular per votacions serà el resultat de l'acte de presentació del projecte de reordenació del trànsit en assemblea. A principis de maig, l'Ajuntament va presentar una proposta de reordenació del trànsit al centre del poble consistent, en línies generals, a aplicar el sentit únic de circulació en alguns dels carrers, com ara els de França, Sales, Ciutadella, Olot, Sant Jaume i de la Font. La voluntat era evitar que els cotxes aparcats damunt de les voreres dificultessin el pas dels altres vehicles; sobretot quan Tortellà disposa d'un bon aparcament a pocs metres de l'entrada per la xarxa urbana.

La trama urbana de Tortellà també és radial. Va de l'església i s'escampa en carrers que van a parar a la carretera. A més, els carrers tenen desnivells i decalatges. Es tracta d'una ordenació antiga del temps d'una localitat que si bé era el centre neuràlgic de l'Alta Garrotxa, la gent es traslladava amb mules i cavalls o a peu i en canvi ara ho fan amb cotxes.

L'Ajuntament va quedar sorprès de l'oposició a la proposta. Estaven convençuts que una distribució en sentit únic suposa una millora per a la circulació, però els veïns es van demostrar partidaris de la circulació en dos sentits.

El cas de Castellfollit

El cas de Castellfollit de la Roca és el més complicat de tots. La circulació pel nucli antic del poble està restringida als veïns, fet que només es pot entendre perquè els carrers sorgeixen de l'església de Sant Salvador a la punta de la cinglera. Com que la cinglera és un vertex que s'aixampla en direcció a la carretera, la circulació esta dominada per dos eixos transversals. Són els carrers que en altres temps havien recollit el trànsit d'animals i persones provinents del riu. Es tracta d'una manera molt pràctica de distribució de carrers, però hi falta aparcament i aquí hi ha la causa de la limitació. La idea de l'Ajuntament és la construcció d'un nou carrer d'accés al barri Vell, que desembocaria a la plaça Filadores.