«M'ha quedat el concepte del fet que he estat entre grans arquitectes que m'han ensenyat una cosa molt bella que s'anomena els gestos de l'hospitalitat», va exclamar Lucrecia Piedrahíta museologa colombiana). Ho va fer a l'acte de clausura de la novena edició del workshop d'estiu RCR BUNKA?2016. Els 150 estudians i arquitectes de 25 països diferents van ovacionar Piedrahíta.

Va ser un dels moments més emotius de l'acte de clausura del workshop. L'esdeveniment ha mantingut a Olot uns 200 professionals i estudiants d'arquitectura durant 26 dies d'agost. Hi han presentat nou ponències. Algunes de tan importants com les d'Eduardo Souto de Moura (premio Pritzker 2011), Enric Batlle (El jardí de la metropolis), Alfons Flores (escenògraf), Juan Carlos Sancho i Sol Madrilejos (obra recent), Àngels Margarit (coreògrafa), Hisao Suzuki (La llum màgica- fotografia).

Abans d'expressar com s'havia sentit al workshop d'estiu, Lucrecia Piedrahíta, havia explicat l'exercici del seu grup. Es tractava de recuperar l'hort medieval del monestir de Vallbona de les Monges. És un espai de dues hectàrees que es conserva tal com era en temps medievals. L'exercici que els estudiants han fet durant el workshop ha estat encabir-lo a l'espai visitable del monestir. Piedrahíta va començar explicant que «nosaltres volem que quan vagin a Vallbona sentin el benestar que dóna la bellesa del lloc». Va fer referència al seu mestre de la Universitat Internacional de l'Art a Florència, el qual deia: «Ser conscient, és estar en el present». El significat és que la investigació i l'estètica han de tenir presents els sentits. És a dir, que els dissenys han de tenir en compte la vista, l'olfacte i el so que perceben les persones en un lloc. En aquest cas el disseny ha de transmetre la pau i la tranquil·litat de l'hort d'un monestir de monges del segle XII.

Després de l'exercici de Vallbona de les Monges, l'arquitecte Salvador Figueres va presentar els resultats de l'exercici pensat per convertir el carrer Fontanella d'Olot en una espai social de cultura i de creació.

De fet, ara, el carrer conté l'edifici la Fundació d'Estudis Superiors d'Olot i l'estudi de RCR arquitectes. La fundació està encabida en una antiga fàbrica tèxtil i l'estudi en una fundició de campanes i estàtues. Encara s'hi entra per la porta que obria els carruatges de cavalleries. A més, hi ha un seguit de bars que aprofiten estructures antigues per transmetre una inquietud de caire cultural.

L'exercici reivindica el carrer com a porta d'entrada al nucli principal d'Olot des del riu, del Parc Natural i dels volcans de Batet. La idea exposada donava una nova vida a un carrer.