Just abans que comenci la sessió d'investidura de Mariano Rajoy, la diputada d'ERC al Congrés per la província de Girona, Teresa Jordà, valora la situació política.

Ja sap què farà aquest any el dia de Nadal?

(Riu) Espero i desitjo poder ser, com sempre, amb la família celebrant aquest dia.

Per tant, no veu la possibilitat d'unes terceres eleccions?

Tot és possible i probable. I més a l'Estat espanyol. En política a vegades sembla que tot està escrit i no ho està. Jo personalment no les veig, però també he de dir que tampoc veia unes segones eleccions. Perquè sóc de les que penso que la política és diàleg i pacte. Però a l'Estat espanyol és una altra història.

La investidura d'aquesta setmana de Mariano Rajoy serà fallida?

Absolutament. Llevat que passi una cosa d'última hora, que no se m'acut quina pot ser, està abocada al fracàs. Crec que no sorprendrà ningú. Aquí el gran derrotat serà Albert Rivera, que ja va intentar a la desesperada fer president a Pedro Sánchez amb el mateix context: ser l'únic que donava suport a un presidenciable. El PP està tranquil i apel·lant a la responsabilitat que li ha encomanat el cap de l'Estat. I a partir d'aquí, amb dos mesos per endavant, molt possiblement Rajoy es tornarà a presentar amb més suports, com el PNB o el PSOE.

Vostè diu que troba a faltar la cultura del pacte a la política espanyola, però per què ERC mai forma part dels acords?

Perquè malauradament l'esquerra espanyola té poc d'esquerra i molt d'espanyola. Un partit com el PSOE, que lidera encara les esquerres espanyoles, hauria de ser un partit socialdemòcrata, progressista i defensor de les llibertats dels pobles. I no. És una llàstima, però l'esquerra espanyola, i ara encara més, és impossible que es posi d'acord. Des d'ERC estem disposats a ajudar a posar fi a les polítiques involucionistes del PP. Però això només passa per una cosa: que tant el PSOE com Podem estiguin per fer un referèndum.

Per què cal un referèndum quan s'ha fet la consulta del 9-N i s'han plantejat les eleccions del 27-S com unes plebiscitàries?

Per a ERC no cal aquest referèndum. Nosaltres vam fer unes eleccions plebiscitàries el 27-S i el referèndum definitiu, tal com marca el full de ruta, serà justament el dia que votem la constitució de la república catalana, després d'unes eleccions constituents que esperem guanyar els independentistes. Però també és veritat que tenim un full de ruta viu perquè estem en un procés viu. Fa poc es va començar a parlar d'un possible RUI, que està damunt la taula perquè la CUP hi incideix molt. Des D'ERC sempre hem dit que en tot el que sigui votar, allà hi serem.

En les dues últimes campanyes, ERC ha reiterat que vol ser al Congrés per defensar el referèndum i portar la veu de Catalunya a l'Estat. Tenint en compte que la formació no participa en les negociacions per formar un govern, el seu impacte queda reduït a l'àmbit mediàtic?

Penso que no. Malgrat que a Catalunya hem iniciat un camí, allà hi hem de ser. Per defensar el vot i la dignitat dels catalans i les catalanes que el 27-S van dir un sí inequívoc a la llibertat del país. Hem d'aprofitar tots els altaveus possibles que se'ns brindin des de qualsevol institució per explicar el que estem fent a Catalunya i és evident que la tribuna del Congrés ho és en majúscules. Però no només això perquè, si hi ha govern, el vot dels nou diputats d'ERC i dels vuit del Partit Demòcrata Català poden ser determinants per canviar moltes polítiques.

S'atreviria a posar una data de la fi del procés i que, per tant, ERC deixi de ser al Congrés?

Posar una data és difícil. Del que es tracta és d'acabar la feina i fer-la bé. Hem de culminar les lleis de desconnexió. Hi ha el compromís del govern Puigdemont-Junqueras, una qüestió de confiança al setembre i uns pressupostos per aprovar; estic seguríssima que ho farem. I jo crec que en el període d'un any, a partir d'aquest setembre, han de passar moltes coses. Però és evident que és un bitllet d'anada i tornada. Per a nosaltres, com més aviat hàgim de tornar millor, perquè voldrà dir que aquí la feina ja l'hem feta.

Quin és el futur de la governabilitat a Espanya?

Espanya ho té complicat. És un país que té un sistema polític que no ha madurat ni és modern. Al contrari, és hereu d'aquells conservadors i d'aquells liberals de finals del segle XIX. Dels partits de torn: ara governa el PP, ara governa el PSOE. Ells dos s'han retroalimentat durant dècades. Tant el PP com el PSOE són els mateixos: els que defensen el corredor central, els que apel·len a una reforma laboral en la qual tampoc discrepen tant, els que cada dos per tres canvien un sistema educatiu que és involucionista... Llavors, sorgeixen dos partits nous per sorpresa de tothom. Un és la marca blanca del PP i l'altre és el dels que s'erigeixen com els hereus del 15-M. Però en el fons, el PP i el PSOE es carregaran això quan vulguin. L'Estat espanyol és això: aquest bipartidisme, aquest sistema de torns que s'ha instal·lat des de fa moltes dècades per quedar-se. Per això hem de marxar.