Gustavo Buesa Ibáñez va néixer a Barcelona el 1960, tot i que viu a Lloret de Mar, on gestiona la recollida de residus des de fa més de 30 anys. Ha estat el concurs de la planta de residus d´aquest municipi, que es va fer el 2011, el que ha aixecat la llebre a la Fiscalia Anticorrupció que creu que se li va fer a mida. Buesa també és el president de l´empresa que gestiona un altre equipament polèmic de fa anys, l´abocador de Vacamorta i va ser soci de Jordi Pujol Ferrusola a l´abocador de Tivissa. Precisament també se l´investiga judicialment per aquest cas al costat del primogènit de l´expresident de la Generalitat. Per tot això, se´l coneix com «el rei de les esombraries».

L'estan investigant pel ­contracte de 80 milions d'euros amb l'Ajuntament de Lloret i sempre ha dit que s'havia fet des de la més estricta legalitat. Si és així, perquè es va fer tan de pressa, aprofitant l'últim ple del mandat?

Pressa no n´hi va haver. Nosaltres teníem l'opció d'una pròrroga d'un o dos anys. Nosaltres vam sol·licitar-la, tot i que l'Ajuntament va determinar que no la volia fer i que ho volien treure a concurs, precisament perquè no es pogués sospitar de favoritisme de cara a GBI Serveis.

Doncs ha passat tot el contrari.

Efectivament

Perquè, si ho mirem d'aquest punt de vista, fent-se de la manera que es va fer, és fàcil pensar que hi va haver tracte de favor.

No va ser així, sinó tot el contrari. Nosaltres recollim les escombraries a Lloret de Mar des de març de 1986, fa 30 anys. Jo amb diferents companyies, diferents noms. Ingenierias de Residuos, Tractaments Lloret, Serveis Integrals Lloret i GBI Serveis, producte de fusions de companyies. El plec de condicions es va elaborar des de l'Ajuntament, lògicament en què demanaven informació a l'empresa, perquè hi ha tot el tema de subrogació de personal, perquè has de passar tota la relació de personal (aquí treballen 130 persones), la relació de vehicles i els diferents itineraris que es fan, amb la possibilitat de millorar-los o d'establir el plec de condicions que els tècnics i l'Ajuntament volien.

En què van intervenir els dos exregidors que estan essent investigats, Ignasi Riera i Josep Valls, en aquest procés?

Jo considero que en res. Ignasi Riera era regidor i, per tant, estava donant informació a la tècnica d´allò que l'Ajuntament volia, si reforçar la zona «x», i suposo que els tècnics del municipi devien agafar les inquietuds del regidor del servei. I Josep Valls, si no m´equivoco, ell era regidor en el moment de la construcció de la planta on som ara.

I l'expresident del Consell Comarcal de la Selva, Robert Fauria, quina relació va tenir amb vostè o amb aquest contracte?

Amb Robert Fauria, cap relació. Ni amb aquest contracte ni amb res. Si no m'equivoco, era el president del Consell Comarcal en aquell moment i això era una relació entre l'Agència de Residus i l'Ajuntament de Lloret de Mar.

No hi ha cap contracte amb el Consell Comarcal de quan Fauria n'era el president?

No.

Els dos tècnics investigats, secretari i interventor, de quina manera van intervenir?

L'interventor, entenc que amb la partida pressupostària oportuna i el secretari, amb l'elaboració del plec de condicions administratiu.

Quines relacions té en l'àmbit personal amb tots els investigats?

Porto recollint les escombraries des de fa 30 anys. Vivim en un poble. Si jo no tingués relacions d'amistat o de coneixença, en alguns casos, no seria normal. Jo seria un tipus una mica rar, no?

Perquè va contractar els dos fills de l'interventor, Carlos Arbó?

El 2002 hi va haver la necessitat de la companyia d'incorporar un economista per fer controls pressupostaris, estudis econòmics... Vaig entrevistar quatre o cinc persones, una d'elles era en Carlos Arbó fill. Era un nano de 19 anys, el 2002, que havia acabat la carrera d'Econòmiques als Estats Units. Aquest nano havia sigut superdotat quan era petit i es va formar als Estats Units. Vaig considerar que la seva manera d'enfocar els controls pressupostaris i de fer els informes era d'una escola americana, la qual cosa jo creia que era molt convenient. Dominava idiomes, volíem iniciar l'externalització dels serveis a altres països i van considerar que era una persona molt qualificada.

I l'altre fill?

Es tracta d'una conversa entre la directora de Lloret de Mar [es refereix a la directora de la planta] i ell, en què li diu: «tenim el tema del taller, voldria informatitzar tota la part d'estocs, coneixes algú?» I en Carlos Arbó [fill] diu: «el meu germà està acabant Informàtica». I va estar dos o tres estius treballant amb nosaltres.

Entén que s'aixequin suspicàcies amb aquesta situació? Que els dos fills d'un alt funcionari de l'Ajuntament de Lloret de Mar, que té un contracte important amb la seva empresa, acabin treballant per a vostè?

Nosaltres sempre hem primat contractar la gent del poble. Si aquest noi té la formació adequada, caramba, no haig de fer una discriminació perquè sigui el fill de l'interventor. Per aquesta raó, cap fill de jutge podrà ser advocat, ni cap fill d'interventor podrà ser economista. Ho portem a que els fills amb càrrecs de responsabilitat, no podran tenir feina. O unes feines molt determinades.

Si un jutge coincideix amb el seu fill advocat en un cas, un dels dos haurà de renunciar.

Jo no sé si això passa.

Suposo que si no renuncien, s'hauran d'atendre a les conseqüències. L´Ignasi Riera, quan va entrar de regidor, va tallar unes assegurances que vostè li tenia contractades. El tema és molt diferent.

Amb l'Ignasi Riera jo hi tenia una assegurança personal i si ell va voler passar-ho a un altre ­company o una altra companyia, és normal. Però l'interventor no deixa de ser interventor pel fet que el seu fill treballés amb nosaltres.

Al jutge del cas de Lloret li interessa la seva relació amb Jordi Pujol Ferrusola. És per la vessant personal, professional o per les dues?

Li ho hauria de preguntar a ell.

Però ell li ha preguntat sobre aquesta relació?

El jutge del jutjat número dos de Blanes en cap moment m'ha preguntat sobre això. La pregunta me la fan a l'Audiència Nacional [on s'investiga el primogènit de l'expresident de la Generalitat] que és un altre cas completament diferent. És un negoci en el qual va invertir el senyor Jordi Pujol Ferrusola i en va obtenir uns beneficis, com també podria haver obtingut unes pèrdues.

No li sembla sospitosa, o si ­més no amb indicis per ser investigada aquesta relació d'amistat i professional amb Jordi Pujol Ferrusola?

Jo sóc amic de Jordi Pujol Ferrusola des de fa moltíssims anys. La relació professional que hem tingut és una operació de l'any 2002, fa 14 anys, quan aquest senyor era un empresari de prestigi, amb qui tothom volia tenir negocis. Era un home hiperactiu en intentar portar empreses catalanes a l'exterior i en cap moment estava en dubte. Ara, tota la família Pujol està en dubte i, a partir d'aquí sembla que per ser amic de la família estàs perseguit o ningú et vol veure o estàs una mica apestat.

Hi ha sospites que vostè ha obtingut contractes amb ajuntaments convergents gràcies a aquesta relació?

Quins? Perquè una qüestió és estar investigat -que no ho estic- pels suposats contractes que diuen, però jo estic investigat per un negoci, que és l'abocador de Tivissa, on ell és accionista, surt i ven la seva participació. A mi no se m'investiga per cap altre contracte que no sigui aquell. Que, per cert, no és cap contracte públic. És un dipòsit privat.

Se li investiga per Tivissa i pel de Lloret.

El de Lloret és una concessió administrativa de titularitat pública. La propietat de la instal·lació revertirà a l'Administració. En el cas de Tivissa és un dipòsit privat, que no revertirà a l'Administració. No tenia cap adjudicació. M'havien de donar la llicència sí o sí, si complia tota una sèrie de paràmetres que exigia la reglamentació sobre una llicència d'una activitat. Si no me l'haguessin donat, haurien prevaricat.

Encara que no estiguin sota investigació, sí que ha treballat amb molts altres ajuntaments convergents a Girona i a la resta de Catalunya.

I socialistes. Els habitants escullen els seus alcaldes. Treuen un concurs, jo em presento i el guanyo. A vegades seran d'un color i a vegades d'un altre. Però quins són els contractes que jo he estat afavorit. Que ho diguin i que ho demostrin. Això és difamar per difamar i això no em sembla correcte.

ERC de Lloret va portar el contracte de Lloret a la Sindicatura de Comptes. La Sindicatura es va posar en contacte amb vostè?

Jo diria que no.

No és curiós que en aquella ocasió no s'investigués i ara sí?

Jo no ho acabo d'entendre. Es convoca una licitació, okey? Quan es parla de 80 milions, s'ha de dividir en deu anys, perquè si no tot sembla com molt grandiós. El municipi la treu a concurs, amb un plec de condicions, amb temps suficient perquè tothom que ho vulgui es pugui presentar... No es presenta ningú. Serà perquè no volen. I si no, que li preguntin a Urbaser o a Foment o a Cespa perquè no es varen presentar a Lloret i així sortirem de dubtes. Em presento sol, convençut que tinc la millor oferta, perquè fa trenta anys que recullo a Lloret de Mar. Poca gent m'ensenyarà a mi com s'ha de netejar Lloret de Mar. I guanyo. On està el problema? O és que no havia de guanyar jo?

No ho entén per què se l'està investigant?

No. En absolut. No ho entenc.

Si no són aquestes raons, quines són?

Això jo no ho sé. Jo entenc que en el moment que hi ha un senyor, que em sembla que es diu Charlon, i un altre senyor, ­enginyer de l'Ajuntament, que fan una denúncia a la Guàrdia Civil perquè diuen que hi poden haver irregularitats en un procés d'adjudicació, crec que és obligació de la Guàrdia Civil i la Fiscalia investigar el cas. Investiguen fa dos anys. No sé per quin motiu no li donen tràmit, o no hi veuen indicis de res i ara decideix la Fiscalia portar a terme la investigació. Perfecte. Res a dir. Quan aquests senyors han anat a declarar, a la pregunta de si han vist irregularitats en l'adjudicació, resulta que diuen que no.

Si no s'arxiva, és que hi haurà algun indici?

Voldran investigar. Voldran clarificar.

Ja fa temps que va admetre les donacions a CatDem, fundació vinculada a CDC, i el crèdit a Unió. Hi ha alguna relació entre aquestes donacions amb el contracte de Lloret?

No. En absolut. Em torno a explicar, potser amb una mentalitat una mica anglosaxona. Si jo tinc una ideologia determinada i resulta que hi ha una sèrie de fundacions que estan defensant aquests interessos, jo faig unes donacions i les poso a la meva comptabilitat, perquè són legals, i no passa res més. A partir d'aquí em pregunten: «Vostè ha fet aquestes donacions?». Sí, efectivament i està tot el detall dels imports. Tema préstec d'Unió. Jo tinc una relació d'amistat amb dirigents d'Unió i em demanen un préstec per pagar qüestions seves. Dic que sí i se signa amb el gerent d'Unió, amb un tipus d'interès i un venciment determinat. I també és legal.

No ha fet cap donació a cap altra fundació de partit polític o directament a algun partit polític?

Ja vaig explicar al Parlament que fa molts anys, a la Fundació Irla [vinculada a ERC] li vàrem fer una aportació d'una quantitat, no recordo quina perquè fa moltíssims anys.

Era quan governava el tripartit?

No. Era l'època de [Josep Lluís] Carod-Rovira al davant del partit. Estem parlant de fa molts anys.

Cap altre?

Cap altre.

La donació a Cat Dem es va fer legalment i declarada?

Sí. Amb transferència bancària.

A nom seu o de l'empresa?

A nom de l'empresa GBI.

Les donacions es van fer entre 2007 i 2009 i el contracte de Lloret es fa dos anys després. Entén que hi puguin haver sospites?

Per què com es lliga CatDem amb l'Ajuntament de Lloret de Mar?

A Lloret governava Convergència i tothom sap que part del finançament dels partits era a través de les seves fundacions.

Jo, això no ho sé.

Ho desconeix?

No és que ho desconegui. Que les fundacions amb els diners ajudaran o no ajudaran està bé. Però, per què haig de donar jo el 2007, el 2008 i el 2009 pensant amb un contracte del 2011? No. És que no hi ha causa-efecte.

Per què no va demanar cap garantia amb el crèdit a Unió?

Perquè no. Perquè hi ha un principi d'amistat i de confiança, i esperes cobrar-ho. He fet altres préstecs en l'àmbit particular a determinats empresaris sense garanties i a vegades he tingut dificultats de cobrament.

Va dir al Parlament que les donacions eren regals?

Una donació és una donació. Li pots dir regal o donació i no s'espera res a canvi.

Segur que no s'espera res a canvi? La donació és significativa, més de mig milió d'euros.

Amb tres o quatre pagaments.