Pleguen les flors de paper de seda, les mullen amb cola i les enganxen a una plataforma de color blanc. Així , dia a dia, les carrosses prenen forma. Hi ha formes de màquines, d'animals... Es diria que les persones de totes les edats que fan les flors o tallen i cusen roba estan immerses en una activitat industrial.

La veritat és que fan les carrosses per a la propera edició del Cos Iris (conjunt de floracions) que tindrà lloc el 10 de setembre a les 20 hores a la plaça Clarà. Serà la dinovena edició del Cos Iris organitzat pel Centre d'Iniciatives Turístiques, abans l'organització anava a càrrec dels Catòlics. De tota manera l'origen de la festa és molt llunyà i podria estar en les festes dels jocs florals de finals del segle XIX.

Durant la celebració, els participants arrencaran les flors i les llançaran als espectadors enmig d'una batala de retallets de paper. Així doncs la feina de la dotzena de persones que treballaven ahir en la construcció de carrosses en un magatzem proporcionat per l'Ajuntament d'Olot es pot considerar efímera en el significat de la curta durada de la construcció.

El que ha perdurat és l'acte del Cos Iris -segons la revista Ciutat d'Olot- ja el 1932, El ponent de Governació, Gil Vidal, va convocar els presidents de les entitats i per demanar-los que asseguressin la participació de la carrossa de l'entitat al Cos Iris, però cap president no va confirmar la participació. Davant del perill, que la batalla de flors fos deslluïda aquelles festes de fa 84 anys no van tenir cos iris.

Vuitanta-quatre anys després, Josep Andres, el president del Centre d'Iniciatives Turístiques d'Olot i Comarca té solucionat el problema. El Cos Iris de les festes del Tura 2016 serà lluït. Compta amb tres carrosses més que l'any passat. «Vàrem patir molt -explica Andrés- perquè, la veritat, si restàvem de set ja no ens quedava gaire res». No han restat han sumat, perquè apunta: «N'hi afegim dues dels pobles de la comarca: els Ginjols de la Vall d'en Bas i la Santjoanenca de Sant Joan les Fonts». Ha valorat que tots els actes del CIT tenen l'estil de no pensar només amb Olot, sinó amb el conjunt de la Garrotxa. Encara, un altre factor afavoreix la qualitat de la batalla de les flors i és que la Carnavalia, una de les penyes més potents de la comarca, torna a participar després de l'absència de l'any anterior. Així doncs hi haurà 10 carrosses, tres més que l'any passat.

Andres valora l'esforç de la confecció de les carrosses com un acte de bona voluntat. Explica: «Sobretot pel fet que significa treballar en temps de vacances». Considera que si les carrosses no fossin de flors de paper i per tant requerisssin d'un esforç artesanal important, seria diferent. «Però la tradició és la tradició i les fem amb flors de paper», afirma.

Amb la participació assegurada Andrés es mostra tranquil i planteja un altre aspecte que afavoreix la propera edició de les carrosses. L'any passat van trobar la solució al problema del jurat. Assegura que «es tracta d'una responsabilitat difícil d'assumir, perquè sempre hi ha gent que entén malament la valoració de l'esforç propi». La solució ha estat fer un jurat amb membres de les penyes que hi participen.

Andres ha celebrat l'èxit del recorregut. En els darrers anys han fet la batalla de les flors als carrers que envolten la Plaça Clarà. Ha explicat que la ubicació els afavoreix.