La Unitat d´Expertesa de la Síndrome de Sensibilització Central de la Regió Sanitària de Girona ha atès més de 800 pacients en els darrers sis anys, quan es va posar en marxa. La majoria de les persones tractades per la unitat experta en patologies com la fibromiàlgia, la fatiga crònica o la sensibilitat química múltiple són dones i l´edat mijana és de 54 anys, segons dades del Departament de Salut.
La Unitat d´Expertesa, que treballa des del Centre d´Especialitats Güell de Girona i de manera coordinada amb tot el territori, està integrada per professionals de medicina de família, medicina interna, reumatologia, psicologia clínica, psiquiatria, rehabilitació, infermeria gestora de casos, treball social i tècnic de salut del Servei Català de la Salut, així com altres especialitats que es considerin necessàries.
Aquest estiu el Departament de Salut ha certificat la unitat gironina. Fa un any, la conselleria va iniciar el procés per revisar el model d´atenció a aquestes patologies, i a partir del replantejament, va iniciar les auditories de les unitats del territori per certificar l´adequació al nou model, la primera de les quals ha estat la de Girona.
El model d´atenció a les persones afectades per la síndrome de sensibilització central a Girona s'organitza a partir de l´atenció primària, amb el suport de la Unitat d´Expertesa. Tots plegats configuren una xarxa d'atenció especialitzada que inclou, entre d´altres, l´hospital Josep Trueta, els centres de salut mental, treball social, rehabilitació o fisioteràpia.
El protocol terapèutic parteix del diagnòstic de la malaltia, a partir d´una valoració mèdica inicial que determina el tractament individualitzat. En un primer moment, s´acompanya d´una intervenció psicoeducativa, entre sis i vuit sessions grupals durant les quals es forma al pacient en la patologia i se li donen eines per afrontar-la amb la millor qualitat de vida possible. Aquestes sessions grupals van a càrrec dels professionals referents (metge i infermera), a més d´una sessió conduïda per un fisioterapeuta.
Després d´aquesta fase, es fa una segona valoració del pacient. En el 30% dels casos, cal continuar l'abordatge amb l´anomenada intervenció mixta. Consisteix en una sessió setmanal durant vuit i deu setmanes de psicoteràpia grupal, a més de dues sessions més setmanals durant quatre o sis setmanes de cinesiteràpia, és a dir, exercicis físics de baixa intensitat adaptats i conduïts per psicòlegs i fisioterapeutes formats específicament.
Les enquestes que es fan als pacients mostren un alt grau de satisfacció pel programa. Es valora amb un 4,3 sobre 5 la millora sobre la seva qualitat de vida i amb un 4,7 sobre 5 la formació que se´ls ha donat sobre la seva malaltia, segons les dades de Salut.
Pioners en l´abordatge
Des del Departament de Salut recorden que la demarcació va ser pionera a dissenyar un model d'abordatge que potenciava el rol de l´atenció primària i acostava el tractament al lloc on resideix el pacient. El 2002 va elaborar la primera guia de pràctica clínica a Catalunya sobre el tractament de la fibromiàlgia i el 2007, es va començar a fer una prova pilot a l´ABS de Can Gibert del Pla de Girona.
El projecte va ser el 2010 el tret de sortida a l´aplicació del programa d´atenció a la fibromiàlgia i a la fatiga crònica a tota la Regió, que es va desplegar progressivament fins a culminar a finals de l´any passat amb l´arribada a totes les àrees bàsiques de Salut.
El 2015, es van posar en marxa 32 grups terapèutics i es van incloure 232 pacients, 86 dels quals van requerir tractament especialitzat amb fisioteràpia i psicoteràpia. Des del 2010 s´han realitzat més de 122 intervencions psicoeducatives grupals.
Actualment, la Unitat d´Expertesa dóna suport al diagnòstic de la malaltia i fa la coordinació entre els diferents proveïdors sanitaris. També s'encarrega de formar els professionals que intervenen en l´acte assistencial.
Actualment, a tota la Regió hi ha 98 professionals que actuen com a referents de fibromiàlgia: 46 professionals d´infermeria, 27 metges, 12 fisioterapeutes, 11 psicòlegs i dos treballadors socials.
