dissabte Desacomplexats

De visita a un celler de l'Empordà. A la bodega també hi ha una parella argentina i dues noies espanyoles. Els argentins pregunten al propietari si pot enviar una comanda d'ampolles. El propietari diu que "per suposat" que envien caixes a tot el món "menys a Espanya". Els argentins, criadors de carn de categoria, reaccionen amb cara de sorpresa i pronuncien un "entiendo" arrossegat, una expressió que fan servir quan no han entès res. Als argentins els enviaran les ampolles. Les noies ho escolten i no saben on posar-se però observo que les ampolles que han comprat se les emporten posades.

El propietari, un home molt simpàtic, només explica que ho fa per principis i continua parlant apassionadament de les bótes de roure francès, dels graus, de les varietats i de la història del celler. Unes setmanes abans, a Peralada, es presenta Turandot. Una senyora s'acosta a un noi del festival i li exigeix: "el libro en castellano". El noi li contesta que només l'han editat en català. La dona li fa una mirada innecessària. El noi es gira cap a una companya i fluixet diu: "entenen una òpera en italià sobre amors incomprensibles i s'ofenen per un llibret en català".

diumenge Que pagui el turista

Ciutats com Girona i diferents pobles de la Costa Brava haurien de començar a pensar en com compensar els seus ciutadans pels perjudicis que els causa el turisme. Els catalans hem convertit el turisme en una font de riquesa inqüestionable però també en una font de conflictes i incomoditats per a la gent del país. Als pobles i ciutats turístiques de les comarques de Girona totes les decisions es prenen pensant en no ofendre i en seduir el turista, a canvi de perjudicar els ciutadans.

Un exemple el tenim en els aparcaments. A altres països, com ara Itàlia, la meitat d'aparcaments de cada municipi estan reservats exclusivament per als seus ciutadans, que o no paguen o paguen menys. Els turistes paguen molt. Dos euros l'hora, i si aparquen en un lloc reservat als residents, s'arrisquen a una multa de 300 euros. Els italians parteixen de la base que el turista els visita perquè viuen en un lloc meravellós i que continuarà visitant-los malgrat el preu del pàrquing. I tenen raó. A diferents ciutats italianes, com ara Venècia, s'han inventat un carnet de resident que permet visitar monuments, agafar vaixells i accedir a altres serveis a un preu molt inferior al que paga el turista.

dilluns Llamp me mati

Els llamps em provoquen terror. Quan en veig tinc la necessitat d'amagar-me. Avui caminant pel costat de Santa Eugènia, a Girona, he passat molta por pels centenars de llamps que ha escopit el cel en una tempesta elèctrica que semblava que s'havia declarat la guerra de les galàxies. Anava caminant i m'anava ajupint i arquejant el cos com si els estigués esquivant. De sobte ha començat a ploure i a caure criminals pedres del cel de la dimensió de les caniques amb les que jugàvem els nens d'abans. Pocs minuts després, molt a prop d'on he passat, un llamp furiós ha fet caure una gegantina branca d'un arbre.

La por als llamps es deu a l'ofici de periodista. Quan començava vaig anar a cobrir la mort d'un noi que feia la mili a la Creu Roja a la platja de Sant Pere Pescador. Un llamp li havia caigut al cap. Em va aterrir. I més quan el forense Narcís Bardalet em va explicar que, temps enrere, havien trobat un home mort, quasi nu i amb la roba cremada, al mig d'un bosc. Durant hores la policia havia estat buscant els assassins que l'havien matat i cremat, fins que el forense va descobrir un forat al taló del peu que era la sortida del llamp que l'havia matat.

dimarts Paradís d'incívics

Portbou és un municipi on es poden transgredir totes les ordenances i on els comportaments incívics surten gratis. Es pot pixar al carrer, posar música a tot drap fins altes hores de la matinada en un edifici, pintar i trencar mobiliari urbà, embrutar tot el poble amb esprais, portar gossos a la platja o vomitar a la porta de l'església... I no passa res.

El motiu és molt simple: l'Ajuntament no té diners per tenir policia municipal. A més a més, el destacament de Mossos d'Esquadra que hi va posar Interior no serveix absolutament per a res perquè els agents sempre estan, com em diu un veí, "al Port de la Selva". I quan se'ls truca diuen que no tenen competències per fer complir ordenances. Encara serveix per a menys la Guàrdia Civil, que és un misteri saber a que es dediquen tots els que hi ha al poble. També hi ha Policia Nacional però són invisibles.

Portbou és un paradís per als incívics. Les fronteres sempre atrauen subjectes molt estranys i els portbouencs sempre han hagut de conviure amb gent força sinistre que es passen uns mesos, uns anys, o una vida sencera, a la població. Però, ara, a més a més, no poden demanar l'actuació de cap cos. Un antic policia nacional m'explica que el problema més gros de Portbou és la falta de policia municipal perquè "no hi ha manera de fer complir les normes i cada dia es degrada més la convivència i el poble".

Els municipis que no tenen suficient pressupost o que estan arruïnats haurien de poder compartir serveis amb altres. Llançà, Colera i Portbou podrien tenir una policia municipal consorciada.

dimecres Anar fent

Per aquestes èpoques, quan els festivals de música fan balanç, sempre destaquen que han tingut més públic (molt més públic) que l'any anterior. No destaquen el nivell de satisfacció, la qualitat, els projectes de futur. Es limiten a donar dades numèriques per donar un titular suposadament informatiu. Fa molt de temps que moltes notícies es basen en números i estadístiques que em deixen força indiferent. Fer quatre números és més fàcil que tocar pell.

En algun moment ens vam equivocar molt, quan vam decidir que l'evolució consisteix en créixer infinitament. Les indústries han de créixer, els bancs i les empreses cada any han de fer millors resultats, els restaurants han de servir més menús, les carreteres s'han d'eixamplar perquè hi passin més cotxes (tard o d'hora tornarà a ser petita perquè hi passaran més vehicles) i els festivals de música d'estiu cada any han de vendre més entrades.

On hem deixat l'estil de vida d'anar fent?

Dijous Estornells invencibles Fa quasi trenta anys ja escrivia notícies sobre les grans molèsties que patien els figuerencs amb els estornells a la Rambla, que bombardejaven caques olioses, quan al capvespre s'instal·laven a les branques dels gegantins plataners, després de tot un dia omplint-se la panxa d'olives a la serra de Verdera. Els anys següents, l'ajuntament va provar tot tipus de ginys per foragitar aquest ocell gregari: des de sons estridents que imitaven depredadors, trets d'escopeta, raigs làser...

Avui he tornat a llegir la mateixa notícia però veig que utilitzen sistemes més rudimentaris i sense la concurrència de l'Ajuntament: taxistes que piquen el capó del cotxe quan passen per la Rambla o veïns que emeten gravacions amb sons d'aus amb megàfons de sindicalista.

Durant tres dècades només un sistema s'ha mostrat del tot eficaç: la poda al zero dels plataners. L'estornell té una capacitat d'adaptació invencible.

Divendres Lloret té remei?

El mes passat em va sorprendre el regidor de Turisme de Lloret de Mar, Joan Gou, anunciant que dimitia del seu càrrec perquè era "incapaç" de canviar el model turístic. Sempre he pensat que tot es pot canviar, amb plans a llarg termini i molta tenacitat. Xavier Crespo, l'alcalde que es van endur els russos, va ser el primer en voler canviar el model, fent tancar molts establiments turístics i ordenant una certa mà dura.

Però en dies com avui és absolutament comprensible la impotència de Joan Gou. Avui s'han desallotjat els clients i el personal de l'hotel Sun Village per un incendi en un generador elèctric de gasoil.

Al final ha resultat que l'hotel hauria d'estar tancat perquè fa un any la companyia elèctrica li va tallar la llum per impagament. Enlloc de tancar, s'ha inspirat en les barriades gitanes punxant la xarxa elèctrica per robar energia.

Potser Lloret té solució, però és difícil veure-la.