05 de setembre de 2016
05.09.2016

Si no vols Costa Brava, dues tasses

Segons un expert en llengua ibèrica, Tarragona significa «Gran Costa Brava»

06.09.2016 | 07:25

Enrique Cabrejas, després de moltes investigacions, ha trobat el significat de «Tarragona». El problema és que si les seves deduccions són certes, els ibers es van avançar segles a Ferran Agulló a l´hora de posar nom a una part del litoral català. Sigui com sigui, de moment no hi ha conflicte d´interessos, i les autoritats tarragonines no semblen tenir intenció d´abandonar el nom «Costa Daurada» amb què és coneguda aquesta part de la costa catalana

Seria en Ferran Agulló un plagiari? A veure si després d´enlairar-lo com a creador del terme Costa Brava, i de celebrar-ne no fa gaire el centenari (de la denominació, que la costa és força anterior), resultarà que ja existia. Sigui com sigui, el cas és que ara hi ha dues Costa Brava. I no al món, no, només a Catalunya, que ja és mala fortuna que en tan pocs quilòmetres de litoral hàgim de repetir el nom. Almenys això és el que sosté l´investigador del llenguatge Enrique Cabrejas.

Segons recollia aquesta setmana el Diari de Tarragona, Cabrejas ha investigat, i ha conclós, que Tarragona és un acrònim ibèric que significaria Gran Costa Brava «Tarragona és un acrònim ibèric que significa Gran Costa Brava, encara que avui paradoxalment, estigui localitzada en l´anomenada Costa Daurada». Ho afirma Enrique Cabrejas, que ha elaborat la teoria més recent sobre el significat del topònim de la ciutat a partir de l'escriptura i la llengua ibèrica.

L'investigador, nascut a Barcelona i expert en lingüística i en mitologia entre altres disciplines, relata que va començar a desglossar el topònim per buscar i entendre el seu significat, utilitzant els seus coneixements sobre la llengua i escriptura ibèrica. «La paraula Tarragona és un acrònim ibèric que es compon de TAR-, que significa ´brava´; RACO, ´línia de terra´ i, finalment -ONA, un augmentatiu que significa ´més gran que´».

Cabrejas s´havia estranyat que el mar Mediterrani, de natural pacífic, fos qualificat de «brau» en el sentit d'enfuriat pels nostres avantpassats, però finalment va descobrir que l'adjectiu feia referència a la terra. Així doncs, segons la teoria de l'investigador, que es basa en les seves tesis sobre la llengua ibèrica, el litoral tarragoní va ser qualificat com a «brau». Un qualificatiu que els pobles d'influència dòria, com els cosetanis pobladors del Camp de Tarragona i els rodis que habitaven a Girona, utilitzaven habitualment per referir-se als seus territoris. «Sona sorprenent, però podríem dir que a Catalunya hi ha dues ´Costes Braves´ segons els topònims donats pels cossetans i els rodis: una en el nord i una altra en el sud del mapa català», indica l´investigador i ambolicador de la troca.

Cabrejas recolza la seva teoria afirmant que els romans també coneixien el significat de la paraula Tarraco en designar-la Colònia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco i reconèixer-ne el component ´triomfal´ que li havien atorgat els cossetans.

La llengua ibèrica
Enrique Cabrejas, assegura que es dedica a desxifrar els topònims d'Espanya perquè algun dia el país reconegui el seu descobriment històric i lingüístic. «A l'abril de 2012 vaig descobrir la llengua ibèrica a partir del text d'una placa coneguda com El Bronze de Luzaga que es troba a Guadalajara». L'investigador explica que les seves tesis sobre el llenguatge i l'escriptura ibèrica estan publicades a Rússia i en diverses revistes especialitzades en lingüística, història i mitologia. Una nova teoria que posa en el mapa una altra Costa Brava. Afortunadament a Ferran Agulló ja fa temps aquestes discussions li interessen ben poc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema