La pregunta ja no és només si el canvi climàtic ens matarà, sinó també si farà que ens matem entre nosaltres. Gairebé el 25% dels conflictes armats en països amb divisions ètniques passa al voltant de la mateixa època que catàstrofes relacionades amb el clima. Aquesta és la principal lliçó d'un nou estudi que aporta dades fonamentals a un debat que bull a foc lent des de fa anys: ¿hi ha evidències que vinculin les guerres i disturbis civils amb el canvi climàtic? Una altra conclusió s'aplica directament a això i als colls d'ampolla fonamentals que el canvi climàtic provoca a la humanitat: el menjar i l'aigua. En les tres dècades acabades el 2010, un 9% de les guerres va esclatar després d'onades de calor o sequeres.
En general, les guerres exigeixen una xarxa complexa de causes a curt i llarg termini. Abunda el material anecdòtic que assenyala els fenòmens climàtics extrems com una d'elles. La guerra civil siriana va esclatar durant la sequera més dura a la regió en gairebé 900 anys, si bé es va originar principalment per les conseqüències de la «primavera àrab». Si continua el caos meteorològic, l'economia de Veneçuela podria acabar d'implosionar, però és probable que l'excés de petroli i el caos polític tinguin més pes. Ja el 2007, l'encara secretari general de les Nacions Unides (ONU), Ban Ki-moon, postulava un vincle entre el canvi climàtic i el conflicte que va matar centenars de milers de persones al Darfur.
Nou estudi
El nou estudi, fet per investigadors majoritàriament alemanys, reforça la noció de sentit comú que, en el millor dels casos, les catàstrofes meteorològiques afegeixen inestabilitat en llocs on els veïns ja estan per matar-se a trets. La seva conclusió és que, analitzant els historials meteorològic i bèl·lic, la coincidència entre tots dos és molt més elevada en països amb tensions interètniques que en els altres. Una divisió ètnica i una catàstrofe formaven una recepta per a conflictes molt més poderosa que la barreja entre desastres i pobresa o desigualtat d'ingressos, o fins i tot una antiga propensió al conflicte.
Els autors van analitzar teories recents sobre el clima i conflictes a Síria, Somàlia, l'Afganistan i de manera més general al nord d'Àfrica i Orient Pròxim i Mitjà. El canvi del clima «té potencial per amplificar tensions socials i factors d'estrès ja existents i desestabilitzar més encara diverses de les regions més propenses a conflictes del món», escriuen.
L'estudi concorda de forma subtil amb els especialistes del Departament de Defensa dels Estats Units. L'expressió «multiplicador d'amenaces» fa anys que és part de l'argot militar i es refereix a un risc per a la seguretat nacional que probablement engendri riscos de forma encara més àmplia. Va guanyar adeptes el 2007, quan un grup de líders militars retirats la va emprar en un informe que vincula el canvi del clima amb la seguretat nacional. L'expressió va entrar en l'edició del 2014 del Quadrennial Defense Review del Pentàgon com a descripció del risc del canvi climàtic. I allà segueix, agreujant la inquietud.
