Els astronautes anomenen vel negre als quatre minuts en què s'interrompen les comunicacions entre la base de terra i la càpsula espacial quan aquesta darrera reingressa a l'atmosfera. Als dos equips d'estudiants que ahir van llençar les seves sondes a l'estratosfera els va passar una cosa similar que els ha impedit trobar-les -de moment- perquè l'instrumental electrònic que ?duien incorporades va deixar d'emetre senyal durant l'ascens.

Tant l'enlairament de la Cosmosafi -creada per Carlota Keimer i Laura Filbà- com del Satestrat II -Aleix Coma i Lluís Portella- va resultar exitós però la recuperació d'ambdues sondes és més complicat per la pèrdua de senyal. Les simulacions realitzades preveien un aterratge prop de Pontós però ahir al vespre els dos equips estaven buscant els aparells per l'àrea de Ventalló.

La recuperació de la Cosmosafi és imprescindible per saber si la sonda ha pogut detectar els rajos còsmics abans que es desintegrin a l'atmosfera -objectiu del treball de recerca de Keimer i Filbà-. Encara que el senyal de radio fallés durant l'ascens la càmera de vídeo incorporada dins l'aparell haurà pogut enregistrar el so del brunzidor connectat al comptador Geiger-Müller en cas que aquest hagi detectat rajos gamma.

El Satestrat II també anava equipat amb diferents càmeres per captar imatges des de l'estratosfera. El Satestrat I, enlairat el 2013, va arribar a 36.458 metres i aleshores els seus creadors tampoc el van poder recuperar el mateix dia. Va ser un caçador qui va localitzar l'aparell a Canet d'Adri i seguint les instruccions de la sonda on s'especificava que no es podia obrir perquè era un treball d'investigació va trucar a Coma i Portella, que havien deixat el seu telèfon anotat a la sonda.

El llançament

La pista d'aeromodelisme del pla de Martís, a Banyoles, va actuar ahir de plataforma de llançament d'ambdues sondes. L'equip del Cosmosafi -alumnes de l'Escola Pia Santa Anna de Mataró- va enlairar l'aparell a dos quarts d'onze del matí però uns problemes amb la part elèctrica van impedit fer-ne el seguiment. Mitja hora després, l'equip del Satestrat II -estudiants d'enginyeria a la Universitat Politècnica de Catalunya- van fer volar la seva sonda, que sí va poder enviar imatges en alta definició en temps real. La darrera senyal que van rebre va ser quan el Satestrat II es trobava a un quilòmetre d'altitud a Viladamat. A partir d'aquí, els dos equips van haver de pentinar la zona per trobar els aparells, sense èxit. De totes maneres, els instruments duen els telèfons de contacte anotats a l'exterior precisament per facilitar que si alguna persona els troba pugui trucar als propietaris.

«Banyoles, tenim un problema» però si l'Apolo XIII va poder tornar a la Terra segur que la Cosmosafi i el Satestrat II apareixen. Ja són aquí.