Dia de nervis a casa dels Carandell-Fàbrega, que afronten l'inici d'un curs escolar especial. Són quarts de vuit del matí i les bessones Cèlia i Marina, de deu anys, esmorzen torrades i suc entre riures còmplices. Es pregunten com seran els nous companys d'escola. Aquest dilluns comencen sisè curs de Primària -en classes diferents- a la Vall del Terri, a Cornellà del Terri, i no pas a la Roqueta de Sant Miquel de Campmajor, on les germanes havien estudiat fins ara.

El seu col·legi ha hagut de tancar per falta d'alumnes, que ara s'han repartit en diversos centres de la comarca. El Departament d'Educació i l'Ajuntament de Sant Miquel de Campmajor van notificar la decisió a les cinc famílies afectades «a darrera hora», segons explica el Marc Fàbrega, pare de la Cèlia i la Marina. «Es va decidir fora de termini i hem tingut problemes per trobar escola perquè no n'hi havia cap d'assignada. Finalment, van dir-nos que anéssim a la que volguéssim», detalla.

Van optar per la Vall del Terri perquè «no està gaire massificada» i el sistema pedagògic. Altres pares van preferir portar els fills a Porqueres i d'altres a Banyoles.

L'escola Roqueta feia anys que arrossegava el mínim d'alumnes i la situació sempre «penjava d'un fil». «Ho podíem haver salvat un any però el curs que ve ens hauríem trobat amb el mateix problema», admet en Marc, que creu que el tancament de l'escola suposa «una pèrdua d'identitat per al poble». «Era una manera de mantenir el vincle amb els veïns de la zona, que estem molt disgregats. Ara només coincidirem en algun aplec o a l'estiu», reflexiona.

Per a la Cèlia i la Marina ha estat «un cop emocional fort» haver de deixar l'escola on van encetar l'escolarització i on creien que podrien acabar el cicle infantil: «S'estimaven molt el col·legi, els companys i la directora» assegura en Marc. «Ens agradava molt perquè en ser tan pocs a classe podien estar molt pendents de nosaltres», expliquen elles gairebé a l'uníson. Ara han de llevar-se mitja hora abans cada dia per arribar al nou centre escolar a temps però es mostren convençudes que s'adaptaran ràpid a les noves rutines.

El curs que ve hauran de fer el salt a l'institut. Ja hauran vençut «la vergonya i les pors» de conèixer nous companys i realitats educatives diferents. «Segur que farem nous amics», diuen il·lusionades.