«A mi, ja m'agrades com ets», repeteix una i altra vegada el Rock de la Tura del grup Xucu Pa, que va ser corejat pel miler d'assistents al pregó de la Festa Major, per l'alcalde, per la consellera i, com no podia ser d'una altra manera, per les olotines anomenades Maria del Tura que havien fet el pregó al balcó i estaven satisfetes del resultat.

Va ser un pregó amb més escena que discurs. Va començar amb una Tura que va saludar i va convidar les tures presents a sortir d'entre el públic. Un grup de tures va sortir i va pujar a l'escenari que estava situat just a l'entrada de can Joanetes. D'aquesta manera, es va desvetllar l'interrogant de com farien cabre tantes tures al balcó de l'Ajuntament. Quatre tures a dalt -Tura Joan, Tura Cos, Tura Coll i Tura Nogareda-, les altres a baix i va començar un pregó en el qual les tures de baix van descobrir les coses que passen a les noies que són batejades Tura.

Primer les de dalt van exposar l'orgull olotí de la denominació Tura i es van definir com a dones volcàniques, cent per cent actives, a les quals els agrada l'alegria, passar-ho bé i anar pel món sense amagar per res el nom.

Això no obstant, dur el nom de Tura -segons van descobrir- les fa protagonistes de situacions que no els haurien passat si les haguessin batejades amb un altre nom. D'entrada, van fer saber que no els agrada la rima dels graciosos que comparen Tura amb cultura, escultura o agricultura. Encara menys, els agrada que les cantin «Tura confitura». En canvi, a vegades dir-se Tura comporta avantatges, l principal és que la gent relaciona el nom de Tura amb Olot i les reclama per fi de bé.

El que no els agrada tant són les traduccions al castellà. Van explicar el cas d'una Tura que no podia fer comprendre que el seu nom no era Pura. Al final va haver d'explicar que era mare de dos fills i després delletrejar Tura.

El pregó no va ser molt llarg, però si molt festiu. Les Tures van acabar amb una invitació a participar de la Festa. Tot seguit TontTorné i Xucu Pa van pujar a l'escenari van començar a cantar: «Oh Tura, et sobren quatre quilos de més, però a mi, ja m'agrada com ets». La cançó va fer vibrar com mai el públic. Quan van acabar de cantar l'alcalde va convidar la gent a participar de la festa.

Llavors van esclatar un seguit de crits d'independència i van explotar el volcanet d'inici de la Festa Major.