El patrimoni religiós de les comarques gironines ha crescut en 35 milions d'euros durant els darrers deu anys, segons les dades del Cadastre del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. La demarcació compta actualment amb 968 béns immobles d'ús religiós, la gran majoria dels quals pertanyen a l'Església catòlica. Tots plegats sumen un valor de 125,7 milions d'euros. La xifra inclou esglésies, temples, centres parroquials, rectorats, pisos, solars, cementiris, escoles, universitats i fins i tot parcel·les agrícoles. El seu valor cadastral mitjà se situa en 194.978 euros.

L'any 2006, a les comarques de Girona hi havia 902 immobles dedicats a usos religiosos, que sumaven un valor cadastral total de 90,7 milions d'euros. A partir de llavors, i coincidint amb els principals anys de la crisi econòmica, es van vendre algunes d'aquestes propietats, de manera que entre el 2007 i el 2010 el nombre d'immobles d'ús religiós es va situar per sota dels 800. A partir de 2011, tanmateix, la xifra es va recuperar, tot arribant fins a 982. Des de llavors, la dada ha descendit lleugerament i actualment se situa en 968.

Fonts del Bisbat de Girona indiquen que en els darrers 10 anys no s'ha construït cap temple nou, de manera que l'augment correspondria a revisions cadastrals o al registre de béns que quedaven pendents de registrar. Altres confessions s'han mostrat ambicioses i han construït temples importants, com per exemple el nou oratori islàmic de Salt, amb capacitat per a 750 persones.

Això sí, malgrat les oscil·lacions en el nombre d'immobles, el seu valor cadastral ha anat augmentant de forma progressiva durant aquesta dècada, tot passant d'un valor total de 90,7 milions l'any 2006 als 125,7 milions que sumen actualment. A més, també ha augmentat substancialment el valor mitjà d'aquests immobles: ara fa deu anys se situava en 100.630 euros, mentre que actualment és de 194.978 euros.

La Llei Hipotecària de l'any 1946 permetia a l'Església catòlica registrar béns igual que ho poden fer les administracions públiques. Només es necessitava que el Bisbe donés fe que aquell bé era de l'Església, sense estar obligat a fer-ho públic per edicte ni a pagar l'impost de transmissió patrimonial. L'única excepció eren els edificis de culte, esglésies, catedrals o ermites. L'any 1998, tanmateix, el govern del PP va eliminar aquesta excepció i l'Església va poder començar a registrar tot tipus de béns. Aquest privilegi va durar fins a l'any 2015, quan el Congrés va decidir anul·lar-lo.