Dissabte - Els puzles d'Ikea
Si fos de Salt faria un vot rotund en contra de l'aterratge d'Ikea a la població.
I no votaria en contra només perquè n'estic tip de veure els amos d'Ikea, Zara i altres imperis a les llistes de la gent més rica del planeta i jo no.
Tampoc perquè aquestes grans superfícies siguin líders en la creació de llocs de treball propers a l'esclavatge i que, a més a més, siguin com una bomba atòmica que destrueix negocis a molts quilòmetres a la rodona. Tampoc perquè sigui una multinacional que se les dóna de protegir l'ecologia quan la seva pròpia existència i concepció és un atemptat al planeta. Tampoc perquè es va trobar carn de cavall a les seves mandonguilles i merda humana a les postres.
No, no és per tot això! Hi votaria en contra perquè vaig perdre molts dies de la meva vida muntant un pis amb els seus mobles i vaig acabar desllomat i quasi divorciat. Estaria bé estudiar quants divorcis ha provocat el muntatge en parella de mobles d'Ikea.
Des d'aleshores somio amb cargols i fustes. De petit intentava encaixar les peces del puzle forçant les peces de cartró. Sempre he pensat que fer puzles és la manera més absurda de desaprofitar una vida. I Ikea fabrica puzles.
Diumenge - Frederic Marès
La polèmica exposició del Born de Barcelona, a banda del Franco eqüestre decapitat d'en Viladomat, exposarà un monument dedicat a la victòria franquista del portbouenc Frederic Marès. La importància de Marès és per la seva faceta de col·leccionista d'art, un dels més importants d'Europa. Com a escultor, ni fred ni calor. Es va formar fent escultures mortuòries com a xurros.
Vaig coincidir amb Marès pocs anys abans de la seva mort. Eren els anys vuitanta del segle passat, en una de les poques visites que va fer al seu poble, quan s'hi celebrava el centenari de l'estació. Ell sempre deia que va ser un accident haver-hi nascut i la gent de Portbou no el tenia en gran estima.
Marès no es va portar massa bé amb el seu poble d'origen, on no va cedir quasi res del seu inabastable patrimoni, llevat d'un parell d'obres menors seves: un cérvol nan de bronze que hi ha en una font al costat de la Rambla, a la qual anomenen la font del Bambi, i la verge de l'església parroquial, que de fet és una verge substituta i inexpressiva que va servir per tapar el forat de la verge original que va desaparèixer, juntament amb tot l'altar durant la Guerra Civil, obra de Rafael Atché, que va esculpir el Cristòfor Colom de Barcelona.
Clar que podia haver estat pitjor. Marès podria haver regalat a Portbou la mastodòntica escultura Minerva, que va endinyar a Tossa de Mar i que presideix horrorosament la seva badia. Es tracta d'uns dels monstres escultòrics més espantosos que he vist mai, en clara competència amb el monument commemoratiu de la batalla de l'Ebre de Tortosa. Tots dos em recorden la freda i amenaçant imatgeria nazi.
Dilluns - Corredor mediterrani
Diuen els experts en logística que el corredor ferroviari del Mediterrani és vital per a l'economia futura de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. Probablement sigui veritat, malgrat que el corredor ja no és un debat econòmic i tècnic. I per tant, com massa coses, mentre governi el PP tot serà molt difícil perquè la seva acció la inspira el fanatisme.
No obstant això, el corredor requereix un important debat territorial que encara no s'ha fet. Un debat necessari abans que, de cop, aparegui el projecte definitiu que representarà multiplicar per molt el pas de trens per un corredor actualment molt poblat.
Per citar només algun exemple, les vies a Girona i Figueres, pensades per altres temps ja remots, resisteixen justet les freqüències actuals. Girona no podria suportar el soroll i la perillositat de l'increment de desenes de trens amb mercaderies de tot tipus. I una part de Figueres quedaria incomunicada de l'altra part pel constant pujar i baixar de les tanques dels passos a nivell. Cal que es posin les piles.
Dimarts - Pla per conviure
El govern de l'Ajuntament de Girona ha anunciat l'elaboració d'un pla estratègic de turisme amb la idea de "mantenir" la convivència entre turismes i veïns. Enguany, el turisme ha crescut a la ciutat quasi un 17%. El pla Puigdemont ha estat un èxit.
Per si soles, les xifres no són ni bones ni dolentes. Ho són les conseqüències. El fet d'anunciar un pla estratègic sobre convivència comporta el reconeixement d'una amenaça real que es trenqui l'equilibri, si és que en alguns casos no s'ha començat a esquerdar.
Esperarem que ens il·lumini el pla de convivència, tot i que són faves comptades perquè si en un espai fràgil i petit hi poses moltíssima gent, el conflicte és inevitable.
Dimecres - Rehabilitacions
L'Ajuntament de Figueres diu que té prous diners per reprendre el Pla Integral de Rehabilitació del Centre Històric que van deixar penjat durant la crisi. I és que encara que al visitant eventual no li sembli, Figueres té un centre històric amb racons sorprenents i bells.
La rehabilitació de la plaça de les Patates i del carrer Muralla va ser un encert que va permetre ressuscitar un espai notable durant anys condemnat a l'ostracisme.
De tota manera, sempre he pensat que la rehabilitació no hauria de ser l'única finalitat d'aquests plans. Normalment van acompanyats de mesures de rehabilitació social i comercial, que són les que no solen funcionar massa bé. Moure pedres és fàcil, modelar persones, col·lectius i hàbits és molt més difícil. I a Figueres està demostrat que no són hàbils en aquest sentit.
Dijous - La malaltia d'Espanya
El PP és una malaltia incurable per a Espanya. Una de les mostres més evidents és la maniobra bruta i subterrània que, segons el rector de la Universitat de Girona, ha fet el Ministeri de Justícia -ells ho neguen sense massa èmfasi- per evitar que a la "capital de l'independentisme" s'hi faci un congrés internacional sobre seguretat jurídica, amb la presència de caps d'Estat i destacats juristes.
El govern de Mariano Rajoy s'ha convertit en un problema de molt difícil solució per a la convivència. Enlloc d'intentar seduir els independentistes perquè s'afegeixin a un projecte comú, es dediquen a perseguir-los i, pel camí, perjudiquen greument a tots els catalans. La decisió d'estigmatitzar Girona és un episodi d'una gravetat difícilment superable.
Divendres Mileuristes
ERC d'Olot vol que l'Ajuntament s'arremangui per aconseguir que qualsevol treballador de la capital de la Garrotxa tingui un salari mínim de mil euros i premiar amb un reconeixement les empreses que ho facin.
La voluntat d'Esquerra Republicana de Catalunya pot sonar fantasiosa, però la bona política només sorgeix d'iniciatives audaces i valentes.
ERC demana, a més a més, que la ciutat se sumi a la campanya ciutadana "Anem a mil" que busca que el Govern espanyol fixi en 1.028 euros el salari mínim, quan actualment no arriba a 700 euros.
Curiós que fa uns anys, el mileurista era un pobre desgraciat. Avui, ens alguns casos, és un privilegi. Què hem permès que li facin a aquest país!
