Girona va tancar l'any passat amb un saldo migratori positiu per primera vegada des de l’any 2011. El saldo dels intercanvis migratoris va ser de 424 persones, ja que es van registrar 24.196 immigracions per 23.772 emigracions, segons les dades de moviments migratoris del 2015 fetes públiques ahir per l'Institut Català d'Estadística (Idescat).

És la primera vegada des del 2011 que la demarcació tanca l’any amb xifres positives, després que el 2014 el saldo migratori fos de -4.081 persones; el 2013, 2.957 i el 2012, -740 migracions. Al 2011, el darrer any amb més immigracions que migracions, el saldo va ser de 2.045.

Per comarques, el saldo migratori és positiu en la majoria de territoris gironins, excepte la Cerdanya (-49), el Ripollès (-73) i la Selva (-485).

La diferència entre les sortides i les entrades a l’estranger també va ser positiva, de 572 migracions: per les 11.164 immigracions que es van registrar a Girona, hi va haver 10.592 emigracions, segons l’Idescat.

El balanç respecte l’estranger és positiu per a totes les comarques de la demarcació excepte per a la Cerdanya i la Selva.

En el cas de les migracions internes, el saldo migratori va ser negatiu respecte la resta de Catalunya (-396) i positiu amb la resta de l’Estat, amb un balanç de 248 migracions.

Més immmigració estrangera

Un total de 113.900 immigrants procedents de països estrangers es van censar l'any passat a Catalunya, cosa que representa un augment del 14,5% respecte a l'any anterior, per 92.994 persones que se'n van anar, i això trenca la tendència de disminució de la immigració dels últims anys.

Segons les dades fetes públiques per l’Institut d’Estadística de Catalunya, el saldo migratori amb la resta d'Espanya també va ser positiu per segon any consecutiu, amb un increment del 49,5%.

En concret, van arribar a Catalunya 54.754 persones procedents d'altres comunitats espanyoles i van emigrar a altres autonomies 49.651 persones que vivien a les comarques catalanes, amb un resultat positiu de 5.103 habitants.

De les 54.754 entrades registrades a Catalunya, el 20,0% corresponen a la immigració procedent d'Andalusia, el 16,4% a la de la Comunitat Valenciana i el 12,5% a la de la Comunitat de Madrid.

Entre la resta d'altes procedents d'altres comunitats autònomes destaquen les Illes Balears (8,4%) i Aragó (8%).

En relació amb les emigracions de Catalunya a la resta d'Espanya, Andalusia és també el destí més important: de les 49.651 baixes comptabilitzades als municipis catalans, el 19,6% han anat cap a Andalusia, mentre que el segon destí és la Comunitat Valenciana, amb el 14,9%, seguida de Madrid, amb el 14,5%.

El saldo dels intercanvis migratoris amb la resta d'Espanya és positiu a 22 comarques catalanes. El Barcelonès és el centre d'atracció dels corrents migratoris, amb un saldo de 3.682 entrades, mentre que a la resta de comarques, els saldos són menys significatius.

Entre les comarques amb saldos negatius de persones procedents o que emigren a la resta d'Espanya destaquen el Tarragonès (-270) i el Montsià (-177).

Segons les dades de l'Idescat, el 2015 es van registrar 244.339 canvis de residència entre municipis de Catalunya, xifra que representa una estabilització en relació amb l'any anterior, després de 4 anys de descensos.

El 56,7% dels moviments migratoris dins de Catalunya són intercomarcals i donen un saldo positiu a 17 comarques. El Vallès Occidental (1.535), el Maresme (1.375) i el Baix Llobregat (885) van ser les comarques que van registrar els majors saldos migratoris positius, mentre que el Barcelonès té el saldo negatiu més elevat (-3.580 habitants).

Respecte a l'arribada de persones de països estrangers, l'augment durant l'any passat s'ha reflectit a totes les comarques, excepte a l'Alt Urgell, la Noguera i el Priorat.

En canvi, les emigracions externes (92.994) han disminuït en el conjunt de Catalunya un 14,3% respecte a l’any anterior i s'ha deixat notar a 32 comarques.