D'ells en diuen sovint que són els notaris de la medicina, interpreten sota la lupa del microscopi les traces que la malaltia deixa sobre els teixits, el líquid cefaloraquidi o el pleural i, malgrat no estar en contacte directe amb el pacient, la seva missió és clau per atendre'l. Els patòlegs són uns dels especialistes més desconeguts de la medicina, però del seu diagnòstic en dependrà tot l'abordatge de les patologies del pacient, tant en l'àmbit quirúrgic com en el tractament.

Quan el pacient escolta la frase "ho hem enviat a analitzar" a la consulta del seu metge, l'engranatge del Servei d'Anatomia Patològica es posa en marxa. En una de les plantes subterrànies de l'hospital Josep Trueta de Girona, una trentena de professionals treballen per desxifrar les pistes que la malaltia els dóna a través de biòpsies i citologies.

Patòlegs, tècnics i també hematòlegs -una figura poc habitual als serveis d'Anatomia Patològica dels hospitals catalans especialitzada sobretot en els càncers de la sang- treballen conjuntament amb Oncologia, Cirurgia, Ginecologia o Urologia per posar nom a allò que pateix el pacient per tal de poder-ho combatre. Ells són els qui determinen, per exemple, el tipus de tumor que té un malalt oncològic, si és benigne o maligne i en quin estadi està.

I ho fan a través dels ulls i l'expertesa, perquè cada professional està especialitzat en patologies concretes. "La nostra és una feina molt manual, de saber llegir les mostres, no de màquines", explica el doctor Eugeni López-Bonet, cap del Servei d'Anatomia Patològica de l'ICS i l'IAS.

Al llarg d'aquest any, al Trueta -que des del gener també assumeix l'activitat del Santa Caterina- s'hi realitzaran unes 20.000 citologies i 25.000 biòpsies, a més d'unes 3.600 proves per descartar virus d'alt risc de càncer de cèrvix.

Entorn d'un miler de biòpsies l'any són intraoperatòries, és a dir, que es realitzen mentre el pacient és al quiròfan. Després d'una biòpsia prèvia per saber quin tumor pateix, el cirurgià li extirpa i també extreu marge sa per tal que no es torni a reproduir. Mentre dura l'operació, aquest material arriba a Anatomia Patològica, que en aquell mateix moment ha de certificar que s'ha tret tot el tumor o si l'operació ha de continuar.

Un procés gairebé artesanal

Quan la mostra arriba al servei, se li atorga un número de registre que conservarà en tot el procés i s'adjudica a un patòleg.

En el cas de les biòpsies, les peces més grans, com els tumors, es treballen un cop fixades en formol i arriben acompanyades d'un dibuix que el situa dins l'òrgan afectat. És el patòleg qui s'encarregarà de seleccionar-ne les parts més interessants per traslladar-les a les càpsules, que passaran per un processador de teixits on s'estaran tota la nit.

Quan en surten, els tècnics les preserven en blocs de parafina, una cera que fa de suport del material biològic i que, alhora, en garanteix la conservació de la informació genètica i la perdurabilitat durant dècades. Al Trueta, cada dia s'hi produeixen entre 300 i 500 blocs de parafina, que són arxivats amb un codi de colors que estableix l'ordre de treball dels professionals del servei: el rosa, per exemple, indica urgència.

D'aquests blocs de parafina se'n faran llesques finíssimes -a dues micres- que acabaran tenyides de color violeta i dins d'un vidre per poder-les sotjar sota el microscopi.

Pel que fa a les citologies, com que es parteix d'un fluid orgànic i no d'un teixit, el procés és diferent. El líquid se centrifuga per concentrar les cèl·lules i poder-les traslladar al portaobjectes. Tenyides, són analitzades pels citotècnics, que fan un prediagnòstic, un cribratge per assenyalar al patòleg els elements més rellevants de la làmina.

Si després d'un primer estudi de la biòpsia o la citologia el patòleg no té clar el diagnòstic, demana proves addicionals amb tincions diferents, una eina més per acotar el veredicte.

Quan hi ha dificultats per definir el diagnòstic, el cas es discuteix al Comitè de Tumors, integrat per diferents especialistes -oncòlegs, radiòlegs, patòlegs...- que l'aborden des de diverses perspectives. "També estem en contacte amb altres hospitals i, si és necessari, enviem les mostres a experts dels Estats Units", explica el doctor López-Bonet.

A partir de finals d'any, a més, el Trueta incorporarà la patologia digital, una tècnica que facilitarà l'intercanvi d'informació amb altres centres sanitaris. "En lloc de mirar pel microscopi, haurem de mirar per la pantalla de l'ordinador, serà un canvi d'hàbits, però és la patologia del futur", indica.