Una veïna de Figueres reclama gairebé 3 milions d'euros a una asseguradora per haver quedat paraplègica després de ser intervinguda a l'hospital de Figueres el juliol de l'any passat. La dona va patir un accident de trànsit que li va partir una vèrtebra, però encara podia caminar. En l'operació, el cirurgià li hauria travessat la medul·la amb dos cargols, fet que l'ha deixat en una cadira de rodes per a la resta de la seva vida. Es dóna la circumstància que el cirurgià hauria admès que li havia passat el mateix dos cops més. Una d'aquestes possibles víctimes també està negociant una indemnització.
Felicidad C.A., la Feli pels seus amics, de 34 anys i d'origen bolivià, va patir un accident el 17 de juliol de 2015 mentre anava com a copilot al cotxe d'uns amics camí d'Ordis. Després de l'accident, Felicidad va ser traslladada a l'hospital de Figueres, on li van comunicar que tenia una vèrtebra lumbar fracturada i li van programar una operació quirúrgica. Tot i que volia ser operada a l'hospital de la Vall d'Hebron, finalment va acceptar sotmetre's a la intervenció a l'hospital de Figueres. Tan bon punt va sortir de quiròfan, va intuir que alguna cosa havia anat malament.
"No notava les cames, no tenia cap mena de mobilitat i això era estrany. En cap moment, el doctor va aparèixer per l'habitació i els infermers tractaven de suplir la falta d'informació", explica. De fet, en la demanda civil presentada pel seu advocat, s'afirma que quan el cirurgià va sortir del quiròfan hauria dit als amics que esperaven la Felicidad: "Ho sento, ho sento, ho sento molt... això només m'ha passat dues vegades més".
El 29 de juliol va ser traslladada a l'hospital de la Vall d'Hebron, on li van comunicar que no podria tornar a caminar mai més perquè a Figueres li havien perforat el canal intramedul·lar. Va estar ingressada a la Vall d'Hebron fins al 23 de desembre d'aquell any. Quan va tornar a Figueres es va canviar de casa perquè el pis on havia viscut fins aleshores era difícilment adaptable a les noves necessitats de mobilitat.
Incapacitat absoluta laboral
Ara resideix només amb la seva filla d'onze anys en una planta baixa i té durant diverses hores dues cuidadores al seu càrrec per ajudar-la en les feines bàsiques i quan surt al carrer ho ha de fer acompanyada. Pateix depressió, té incontinència fecal i urinària, i diàriament ha d'anar a rehabilitació i prendre's medicació tres cops al dia. A casa ha de dur pròtesis a les cames i dos bastons per poder caminar. Té incapacitat absoluta laboral a causa de les dificultats de mobilitat, a més dels episodis recurrents de depressió, ansietat, sentiments d'inferioritat, inseguretat i baixa autoestima, així com d'irritabilitat, frustració i dificultat per acceptar la discapacitat.
La resta de la seva vida necessitarà unes deu hores setmanals de tractament de fisioteràpia muscular i òssia per evitar complicacions posteriors, a més de nombroses ajudes tècniques i medicació.
Reclamació judicial
El seu advocat, Emili Ortiz, especialitzat en negligències mèdiques, reclama quasi 3 milions d'euros a la companyia asseguradora Zurich, que assegura tant el metge, Luis Manuel V.L., com el cotxe on viatjava la Felicidad i que va ser el culpable de l'accident. Zurich ofereix 44.413 euros, en concepte de les lesions derivades de l'accident, i ja n'ha pagat 30.000, però es nega a pagar per les conseqüències de l'operació quirúrgica, perquè considera que no és una negligència, i només admet una invalidesa permanent parcial. En canvi, la valoració econòmica de l'advocat es basa en un informe pericial fet pel cap del servei de Rehabilitació del Vall d'Hebron, Miguel Ángel González Viejo, un dels majors experts en la matèria.
Tenint en compte l'esperança de vida de les dones, i per tant els anys que queden de vida a la víctima, considera que necessitarà uns 616.000 euros en elements mecànics com cadires de rodes i altres, uns 511.000 euros per a una persona que l'ajudi tota la vida, uns 943.000 euros en fisioteràpia, i uns 825.000 euros més d'indemnització pels dies de baixa, les seqüeles estètiques, el dany moral i la incapacitat laboral.
