El forense Narcís Bardalet es va situar ahir entre la mort i el surrealisme per ser distingit amb la creu de segona categoria de l'Ordre Civil de Sant Raimon de Penyafort. L'home que va embalsamar Dalí va ser condecorat al pis situat entre la cripta on està enterrat l'artista i la cúpula del museu dedicat al geni. Un acte radicalment realista que agraeix la intensitat amb què ha viscut la professió i l'entrega absoluta a la mateixa, que ha esdevingut per ell gairebé un sacerdoci. Cap altra afició se li reconeix tret de la medicina -la dels vius i la dels morts, perquè també és pediatra-, el Reial Madrid i els cigars.

Que amb la seva feina sempre ha estat al servei de la Justícia és indubtable vista la seva biografia, que va ser diseccionada (no per ell, curiosament) pels ponents. Recordaven els degans dels col·legis d'advocats de Girona (Carles McCragh) i Figueres (Joan Ramon Puig Pellicer) com ha creat escola «gironitzant de forenses l'Institut de Medicina Legal» i ha exercit sempre amb lleialtat, com acredita la col·laboració amb el CNI revelada el dia que es va jubilar.

Encara que sempre ha dut bata blanca i mai toga negra, Bardalet és un jurista. Això s'entén bé quan el tinent-fiscal, Francisco Soto, es pregunta retòricament «a veure qui és el guapo que li diu que no al doctor Bardalet». Qui l'ha vist fent de pèrit sap que «has sigut pare de moltes sentències» perquè el seu criteri ha sigut determinant. Ho va remarcar també el president de l'Audiència Provincial, Fernando Lacaba, dient que el «rigor dels teus dictàmens medicoforenses és reconegut per tots els operadors jurídics».

Els més de 150 assistents a l'acte van entrar al Museu Dalí per veure condecorar un professional i van sortir homenatjant una institució. Perqué en això s'ha convertit l'ara senyoria Bardalet, que ahir va rebre la medalla de mans del president de l'Audiència, qui va proposar el seu nomenamet a tal distinció perquè es tracta d'un «jurista excel·lent» (Lacaba). El forense va repassar la seva biografia i va marxar confessant el cadàver que més l'ha impressionat: el general Prim. Una pregunta : «i la saviesa del cervell on va?». I un desig que parafrasejava Baltasar Gracián: «Bona arribada a port».