El TSJC manté la protecció de la franja costanera del càmping Les Dunes

Aquest pla especial afectava els termes municipals de l'Armentera, Castelló d'Empúries, l'Escala, Palau-saverdera, Pau, Pedret i Marzà, Peralada, Roses, Sant Pere Pescador i Torroella de Fluvià però el càmping no ha aconseguit res més que una modificació de la línia de punts en els plans cartogràfics perquè la nul·litat del pla és impossible.

Ho va intentar de totes les formes possibles. En primer lloc assegurant que el pla estava mancat d'avaluació ambiental però el TSJC assegura que el pla disposava d'un programa d'actuació amb clares directius de gestió i accions necessàries per a la gestió de l'espai a través d'una normativa amb àmplia protecció dels habitats a protegir.

En el recurs presentat també va fonamentar la nul·litat del pla "per extralimitació de l'àmbit objectiu" al·legant que hi havia una "incoherència entre la realitat dels terrenys i la qualificació que se'ls dóna". Es referia en aquest cas a una zona costanera que fa 70 anys que acull les instal·lacions del càmping i apareix en els plànols com a "àrea urbana i industrial, inclosa vegetació ruderal" però l'alt tribunal indica que, a l'empara de la Llei d'Urbanisme de Catalunya, "resulta obvi" que no es poden considerar com a sòl urbà, a part que la part afectada no comprèn la totalitat dels terrenys del càmping sinó la franja més propera a la platja, "raó per la qual no cal revisar l'adequació de tots els terrenys del càmping".

Sobre aquesta franja costanera, el TSJC entén que el càmping no pot qüestionar la delimitació del PEIN perquè "sembla haver reconegut com a terreny de dunes en donar-li al càmping" el nom de Les Dunes, "coincident amb el sòl de dunes que, entre altres característiques, integra la zona costanera. És evident que això revela l'existència d'aquestes estructures arenoses que el pla especial pretenia protegir.

Seguint amb aquesta mateixa qüestió, el càmping va al·legar que l'ampliació dels espais tinguts en compte al Pla d'Espais d'Interès Natural s'hauria d'haver fet a través d'una modificació del PEIN i demanava que es corregís per tal que coincidís amb l'establerta l'any 1985 però el TSJC recorda que la consideració d'aquella franja com a Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) "implica la inclusió automàtica" en el PEIN.

De fet, l'únic que ha estimat favorablement el TSJC és la correcció d'un error en el mapa del pla d'ordenació en què la línia de delimitació del PEIN s'introduïa en els terrenys del càmping en un espai equivalent a dues illes.

Una altra de les estratègies per anul·lar el pla passava per impugnar la creació d'una nova zona a protegir per detenir el perill dels creixement urbà i per garantir la connectivitat biològica i paisatgística. Argumentava el càmping que el perill era inexistent perquè es tractava de sòl no urbanitzable i la connectivitat biològica al sud del riu Fluvià mai han sigut exigits per resolució parlamentària. No obstant, aquests terrenys perifèrics coincideixen amb sectors del Pla Director Territorial de l'Empordà, tret d'algunes zones molt localitzades. A més es tracten de terrenys d'alt valor ecològic en tant que actuen de connectors, compten amb àrees d'usos agraris i tenen una funció d'equilibri mediambiental.

El TSJC no ha pogut donar la raó al càmping perquè la Generalitat no va optar per realitzar una modificació del PEIN, el qual està delimitat definitivament, ni per una modificació del Parc Natural i Reserves Naturals, sinó perquè va formular un pla de protecció del medi natural i del paisatge, previst en la llei d'Espais Naturals.

L'objectiu concret era "establiments dels aspectes globals i estratègics de l'ordenació d'aquest espai protegit". La sentència no és ferma i hi ha la possibilitat d'interposar-hi un recurs de cassació, sempre que es consideri que s'ha comès una infracció a les normes de dret estatal o europees.