La diada del 18 d'octubre va omplir de gent els carrers d'Olot, com ho ha fet durant centúries. La fira estava repartida en tres sectors. Al solar de can Marcè, darrere el puig del Roser, hi havia la fira ramadera, al Firalet el mercat de la roba i a la plaça Clarà la Fira del Dibuix.

Era la 61 edició de la fira de dibuixos més antiga de Catalunya. Entre els pintors de renom s'hi podien veure símbols de la fira, com Ramon Duran, un home de 77 anys que va començar a pintar als 13 anys en un taller de sants d'Olot. Allí va esmolar les mans fins arribar a pintar els difícils ulls de les imatges d'una manera perfecta. Dels ulls va passar a la pintura i el dibuix. Des del 1970, les arbredes i els camps assolellats que pinta formen part del paisatge de la fira del dibuix.

Una mica més avall, Pere Ventura Julià, un guanyador dels premis de pintura de la Diputació de Girona que van empènyer les figures internacionals de Xavier Carbonell (1942-2015) i Joan Granados (1931-2008). Ventura Julià, com cada any, estava al costat dels seus personatges en moviment.

Acabada d'arribar de la Xina, Rosa Serra tenia els esbossos i els dibuixos sobre el tauló d'una parada que atreia centenars de persones interessades en el dibuix, la pintura i l'escultura. Més enllà, la fira continuava amb desenes de dibuixants joves i no tan joves fins arribar a 61 participants d'Olot, la Garrotxa, Girona, Vic, Terrassa i Barecelona.

Al solar de can Marcè, darrere el puig del Roser, hi havia la fira ramadera. S'hi van concentrar 200 animals repartits en 40 corrals. Els corrals estaven separats per fileres, perquè la gent pogués admirar més de prop les vaques, els toros, els cavalls, els ases i les ovelles.

Els ramaders van poder voltar, parlar, fer un esmorzar de pagès i si va escaure van fer tractes. N'hi havia que vestien clarament de tractants de bestiar, amb barrets, bates i vares de menar animals.

La Fira descendia cap a Olot des de la falda del volcà Montsacopa. El solar de can Marcè està al costat de les grederes i després d'ell hi ha la baixada del Puig del Roser que condueix al Firalet. Damunt de l'empedrat de lloses de basalt que tenen rugositats destinades a simular els moviments de la lava que en solidificar-se esdevé basalt, s'estenien les parades del mercat extraordinari de la roba.

Roba d'hivern, sabates altes amb pellatge interior, gorres i guants senyalaven el mateix que les fulles que es despenjaven dels arbres. És a dir, les matinades fresques, els dies curts, les castanyes i el vi dolç. Tot indicava la plenitud de la tardor. L'estació de la Garrotxa ha entrat i en 15 dies la comarca s'omplirà de color.