Són molts els ciutadans que alguna vegada s'han trobat palplantats davant dels contenidors del seu barri amb un objecte a la mà fet alhora de plàstic i paper i preguntant-se on s'ha de llançar. Els dubtes que genera el recipient groc fan que molts, bé perquè el residu en qüestió no s'identifica com a envàs però està fet de plàstic, bé perquè s'identifica com a envàs però no se sap de què està fet, opten per tirar-lo allà dins i marxar.

A les comarques gironines aquest hàbit revela que, segons els criteris actuals, aproximadament un terç dels residus d'ús domèstic que es llancen al contenidor d'envasos no hi hauria de ser. Segons un baròmetre elaborat per Ecoembes (entitat creada per les empreses per fer-se càrrec del tractament de residus), a Girona els ciutadans del conjunt de capitals de comarca i les ciutats de 20.000 habitants van llançar el 2015 un 32% de residus «impropis» al dipòsit groc.

Això suposa un 2% més que la mitjana de Catalunya, si bé el resultat no és homogeni a tots els municipis. Per exemple, a Girona ciutat l'any passat es van detectar un 32,6% de residus impropis al contenidor groc. També a Palafrugell es va registrar un percentatge similar. Però a Figueres la proporció va ser del 25,6%, la xifra més baixa de totes les grans ciutats de la demarcació. Ripoll (28,9%) i Banyoles (29,9%) van tenir resultats inferiors a la mitjana de Catalunya situada en el 30,5%, el mateix tant per cent del municipi de Roses.

A l'altre extrem hi ha les localitats amb la proporció més elevada de residus impropis: encapçala la llista Sant Feliu de Guíxols amb 37,3%, seguida d'Olot amb 36,2% i Salt amb el 35%.

Qui marca la pauta?

Malgrat les campanyes publicitàries intensives impulsades pel Govern, el reciclatge selectiu continua generant dubtes, sobretot pels criteris referents a l’envàs. Segons l'Agència de Residus de Catalunya, els fabricants que posen productes envasats amb plàstic o metall al mercat paguen una part a Ecoembes (o sigui a ells mateixos i a les prop de 12.000 empreses que hi ha al darrere) perquè es faci càrrec del tractament dels envasos. Per tant és Ecoembes qui finança els contenidors grocs i qui marca què hi entra i què no. Aquesta decisió ha estat criticada per les entitats ecologistes, que defensen que la separació sigui per materials i consideren que els criteris actuals són arbitraris.