El Consell Comarcal del Ripollès i els ajuntaments de la Vall de Ribes presentaran al·legacions contra la sol·licitud de permís per a la investigació minera per buscar or, plata i altres metalls a terrenys situats als termes municipals de Toses, Planoles, Queralbs, Ribes de Freser, Campelles i Pardines. La petició va ser feta per la família Serentill de Benavent de Segrià i admesa a tràmit per la Direcció General d’Energia i Mines.
Les administracions locals del Ripollès s’oposen a la possibilitat que els Serentill cerquin minerals en una zona propera al Parc Natural de les Capçaleres del Ter i del Freser. Argumenten que l’activitat perjudicaria el patrimoni natural.
La família Serentill ja havia presentat sol·licituds per la cerca de minerals a l’agost i al setembre i el Consell Comarcal hi va presentar al·legacions. Contra la darrera sol·licitud presentada a l’octubre preveuen presentar-ne abans del dia 5 de novembre. En aquesta data acaba el termini d’al·legacions.
En els darrers temps hi ha hagut peticions per la cerca d’or, plata i d’altres minerals al Pirineu. La major part d’aquestes amb finalitats turístiques. Fa uns anys l’exalcalde de Sort (Pallars Sobirà) per CiU Agustí López, diputat en 4 legislatures, president del Parc Natural de l’Alt Pirineu i llicenciat en Geologia, va demanar al Parlament traslladar al Pirineu català l’experiència del turisme basat en la cerca d’or que es practica amb èxit a Galícia, Astúries, Finlàndia i França.
Entre els seus arguments hi havia el fet que els romans van encunyar monedes amb l’or que van trobar als rius del Pallars. També va donar arguments geològics.
López va indicar que l’or prové de les zones calcàries i va recordar que el 2001 una empresa de geoturisme (Geodiscovering) va obtenir permís per buscar or amb sistemes tradicionals per turisme.
També va indicar que al riu Segre al pas per Balaguer s’hi va concentrar una quantitat important de buscadors esportius d’or. Aquests cercadors dipositen l’or en col·leccions privades i no el comercialitzaven. Fins i tot van fer un concurs de cerca d’or artesanal sota del pont de Balaguer. L’interès a la cerca d’or per afició augmenta a tot l’Estat. Fins i tot, hi ha pàgines web dedicades a la venda de material per cercar or. Rescloses de plàstic, garvells, prospectors, botes, canals, tamborets o màquines de garvellar automàtiques són ofertes, perquè hi ha gent que les compra.
Segons va explicar a Diari de Girona Pau Muntané, un dels implusors de Geodiscovering (Camarasa), l’or que hi ha als rius del Pirineu està format per partícules d’or molt fines i rectangulars sense un valor econòmic rendible.
Cotització a l’alça
El Ripollès és una comarca amb tradició en la cerca de minerals i en la seva explotació turística. Tenen una ruta minera a la Vall de Ribes que mostra els esforços per treure mineral a finals del segle XIX i principis del segle XX als turistes. A Queralbs hi havia hagut una important explotació de pirita arsenical, d’on sortia plata.
Indicis d’aquest tipus estan posats a la venda a internet. A més també venen informació concreta de possibles jaciments que no van ser explotats o van ser abandonats, sobretot per falta de rendiment.
La qüestió està que el que abans s’havia d’explotar amb un pic i una pala, ara es pot explotar amb noves tecnologies i el rendiment ja canvia. A més, la cotització a l’alça sobretot de l’or fa que cada vegada hi hagi més gent disposada a buscar minerals preciosos.
La iniciativa dels Serentill no és la primera, l’estudiós Antoni Llagostera (Centre d’Estudis del Ripollès) explica que al Museu de Ripoll, al voltant del 2002, es van presentar dos homes de nacionalitat australiana per tal d’informar-se de mapes i documents del temps de la cerca de minerals al Ripollès.
Els australians van explicar que havien buscat or per tot el continent africà i havien anat a parar al Ripollès. On segons Llagostera també hi havia hagut activitat minera a la vall de Camprodon. Sobretot a les mines de Rocabruna, que ara les han hagut de tancar amb portes.
