Els metges catalans reclamen a les forces polítiques que deixin de fer servir el sistema de salut en clau «tacticista» i insten a «aconseguir el consens polític i social necessari per mantenir la qualitat i l'equitat dels serveis sanitaris», abocant-hi els recursos necessaris per preservar l'excel·lència. Durant la cloenda del tercer Congrés de la Professió Mèdica de Catalunya, que va reunir ahir a Girona un miler de facultatius, el president del comitè organitzador i del Col·legi de Metges de Barcelona, el doctor Jaume Padrós, va recordar que «les enquestes ens assenyalen com els professionals que generem més confiança als ciutadans, per això us demanem consens a les forces polítiques, que deixeu d'usar el sistema sanitari de forma tacticista i que busqueu allò que ens uneix».

Padrós va ser l'encarregat de tancar el congrés, que va servir per a repensar com ha de fer el metge del futur i actualitzar el compromís amb la ciutadania. A través de quatre ponències que van discutir al llarg de tot el matí, els metges van elaborar un document, la Declaració de Girona, que defineix les bases per afrontar els reptes de futur del sector i la millor manera d'adaptar-se als canvis socials, tecnològics i demogràfics que vindran. Abans de llegir la Declaració de Girona, que va ser aprovada amb el 97% dels vots, Padrós va insistir que era «un èxit col·lectiu» arribar a aquests acords per fer la sanitat «viable i sostenible» i superar el context de retallades dels darrers anys.

Davant del conseller de Salut, Toni Comín, Padrós va demanar que les inversions siguin una prioritat pel Departament. «Més que la recuperació de les nostres condicions laborals, necessitem que la inversió es mantingui», va assenyalar el facultatiu, que va recordar que els metges no demanen «per ells», sinó per la societat.

Durant la seva intervenció, el portaveu dels facultatius catalans també va fer una crida directa a recuperar el lideratge del sistema i restablir un diàleg de tu a tu amb les institucions. «Necessitem espais de debat i negociació vinculants amb l'administració», va reclamar.

Per la seva banda, el conseller de Salut va recollir el guant, assegurant que la conselleria ja està treballant per reactivar el Consell de la Professió Mèdica de Catalunya, un espai de treball comú de professionals i institucions. «El necessitem viu, perquè serà un lloc on discutir i prendre compromisos vinculants, tant sobre els canvis en el model assistencial com de les condicions laborals dels professionals», va apuntar Comín, que es va comprometre a treballar per millorar l'estabilitat laboral dels metges, especialment els més joves, perquè els professionals són «clau» per entendre la qualitat del model sanitari català.

La Declaració de Girona

El titular de Salut, que va recalcar que la conselleria també té sobre la taula propostes a «curt, mitjà i llarg termini» per afrontar els temps de canvis, va dir davant dels metges que subscrivia al 100% el decàleg aprovat a Girona.

La Declaració de Girona aborda qüestions relacionades amb la relació entre els metges i uns pacients cada vegada més informats i amb capacitat de prendre decisions, la irrupció de la tecnologia o la participació activa en la gestió.

Resumit en deu compromisos, clama per situar el pacient al centre de l'activitat mèdica; potenciar valors com l'altruisme, l'autoexigència i el treball en equip; millorar la formació dels facultatius i col·laborar amb altres professionals sanitaris, socials i comunitaris per a donar una resposta integral a la persona atesa.