La prohibició de tornar a llançar al mar el peix de rebuig, aquell de mida inferior al legal o espècies sense valor comercial, que la Unió Europea (UE) vol imposar als pescadors pot disparar la mortalitat de les aus marines amenaçades al Mediterrani.
Així ho han advertit els científics de l'Institut d'Investigació de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) i de l'organització SEO/BirdLife en un estudi publicat en la revista "Scientífic Reports".
L'estudi, dirigit pel professor Jacob González-Solís, del Departament de Biologia Evolutiva, Ecologia i Ciències Ambientals i de l'IIRBio, analitza la interacció entre les poblacions de baldriga cendrosa (Calonectris diomedea) i la flota palangrera a Catalunya i Balears.
El palangre és un art de pesca que consisteix en un llarg fil -d'on pengen milers d'hams- que es llança al mar des del vaixell. Cada any, aquest tipus de pesca causa la mort accidental d'un mínim de 5.000 aus al Mediterrani, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).
A tot el món, els incidents amb els vaixells palangrers causen la mort d'entre 160.000 i 300.000 aus marines, i representen una de les principals amenaces per a moltes espècies.
Fins ara, abans de tornar a port, els pescadors llançaven al mar les captures de peixos sense valor comercial, o les que no arriben a la mida mínima legal, per la qual cosa moltes espècies d'aus marines solen seguir la ruta dels pesquers per alimentar-se dels peixos de rebuig tornats al mar.
La futura normativa europea preveu obligar als vaixells pesquers a portar a port totes les captures de la jornada, tant si tenen valor comercial al mercat o no, i acabar així de forma imminent amb el peix de rebuig.
L'estudi analitza la interacció entre aus marines, barques d'arrossegament (que proporcionen a les aus un aliment fàcil en forma de rebuig) i palangrers (que causen la mort accidental de les mateixes aus).
Per a això, els biòlegs han utilitzat dades sobre el seguiment amb aparells GPS de les baldrigues cendroses mentre s'alimenten, el posicionament dels vaixells, les observacions a bord dels palangrers i els avisos voluntaris dels pescadors quan capturen aus accidentalment.
"El nostre estudi demostra que, en absència de vaixells d'arrossegament -els que produeixen més rebuig-, les aus marines opten per alimentar-se dels esquers dels vaixells de palangre, amb la qual cosa augmenta el risc que es quedin enganxades en els hams i morin ofegades", ha advertit González-Solís.
"Quan s'apliqui la nova normativa europea, de compliment obligat, els pescadors no podran llançar el rebuig de la pesca en el mar, i per tant, la mortalitat d'aus en els palangrers es dispararà", ha alertat el biòleg.
Per això, els autors de la investigació consideren que abans de desplegar aquesta normativa és "absolutament imprescindible i urgent" aplicar mesures correctores adequades a la flota de palangre, que impedeixin que les aus s'enganxin en els hams i morin.
L'eliminació del rebuig és una de les puntes de llança de la nova política pesquera comunitària (PPC), aprovada el 2013.
Amb aquesta mesura es pretén reduir la pressió sobre els recursos pesquers i els ecosistemes, però per aconseguir aquest objectiu és necessari reduir l'esforç pesquer i ser més selectius quant a les arts de pesca.
"Si la reducció de rebuig es limita a desembarcar les captures que abans es tornaven al mar, i crear nous mercats per a aquests productes, no haurem assolit l'objectiu", ha afirmat Pep Arcos, responsable del programa marí de SEO/BirdLife. EFE
