Són, sosté el Govern, uns pressupostos socials; i polítics: els comptes de la Generalitat per a l'any que ve, aprovats ahir pel Consell Executiu, presentats al Parlament i que seran debatuts en la seva totalitat els dies 20 i 21de desembre preveuen «habilitar partides per garantir els recursos necessaris» per a la celebració d'un, a hores d'ara, hipotètic referèndum d'independència que, si s'acaba complint l'agenda marcada pel president, Carles Puigdemont, se celebraria la segona quinzena de setembre del 2017. La consulta té una assignació econòmica de 5,8 milions d'euros -5 per a processos electorals i 0,8 per a processos participatius-, que s'inclouen en el pla de contingència del Govern, pensat per fer front a imprevistos, que no està adscrit a cap departament i que suma 330 milions, 130 més que els que hi reservava el pressupost de 2015.

Amb la inclusió del referèndum en els comptes per al 2017 (la disposició addicional 31 diu, textualment: «el Govern (...) ha d'habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en materia d'organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya, en el marc de la legislació vigent, en el moment de la seva convocatòria»), l'Executiu pretén acontentar la CUP, que des d'un primer moment han condicionat el seu vot afirmatiu -imprescindible perquè els comptes siguin aprovats- a l'acceleració del procés independentista.

Amb la vista posada al TC

«Algú creu que deixarem de fer allò per al que hem estat mandatats?». La pregunta, retòrica, la plantejava ahir el vicepresident i conseller d'Economia, Oriol Junqueras, que la responia: «Faré tot el possible per complir amb el mandat que m'han fet els ciutadans. Faré tot el que pugui i més, tot el que toqui». I afegia: «Si a algú no li agrada perquè hi està en contra ja prendrà les decisions que cregui oportunes».

En aquest context, el Govern de JxSí compta amb l'eventualitat que el Tribunal Constitucional acabi suspenent aquesta partida del pressupost, ja que la possibilitat que els partits no partidaris de la secessió l'impugnin és més que probable -el PP ja ho advertia ahir: «és clarament impugnable; com una loteria que té tots els números».

Hisenda i diplomàcia

La càrrega més política de la proposta de pressupost s'intensifica amb les partides que el Govern destinarà a allò que anomena «estructures d'Estat»: les principals, la Hisenda pròpia, amb una injecció de 57,4 milions al desplegament de l'Agència Tributària de Catalunya, i la diplomàcia, amb una aportació de 62,3 milions d'euros (el 0,2% del total de despesa, que supera els 24.000 milions) a Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, l'àrea que dirigeix el conseller Raül Romeva. Les Relacions Exteriors del Govern disposaran, si la CUP finalment s'avé a votar els comptes, de 18,2 milions. En aquest context, el Patronat Catalunya Món-Consell de Diplomàcia Pública de Catalunya té reservada una partida de 2,3 milions d'euros. L'objectiu de tot plegat, precisa la proposta de llei del pressupost, passa per «garantir l'existència d'una política exterior pròpia de Catalunya, amb especial èmfasi en les relacions i la participació amb la Unió Europea».

En el cas de l'Agència Tributària de Catalunya, l'increment de recursos que s'hi destinen és més que notable si es compara amb la partida inclosa en el pressupost vigent (i que és el mateix que el 2015, ja que els comptes es van prorrogar davant la negativa de la CUP a donar-los suport): el Govern hi destina 44,8 milions d'euros més. La partida prevista per a la Hisenda pròpia servirà per finançar, entre d'altres actuacions, la contractació de 459 professionals i l'obertura de 15 noves oficines de recaptació d'impostos.