La línia nocturna que uneix París i Portbou és a quatre dies de desaparèixer. L'operària pública francesa SNCF ha decidit eliminar aquesta connexió de la graella en el marc d'una retallada generalitzada de rutes nocturnes que considera «poc rendibles».

Si no hi ha canvis d'última hora, l'últim tren d'aquesta línia sortirà de la parisenca estació de Lyon divendres, dia 9, a les 21.30 i arribarà a les comarques gironines l'endemà a les 8.12 del matí.

Fa temps que el Govern francès va prendre la decisió d'eliminar trens nocturns de la seva planificació. El secretari pels Transports gal, Alain Vidalies, ho justificava l'estiu passat al·legant que rutes com la de París-Portbou no sortien a compte.

L'anunci, però, no va deixar indiferents els usuaris. Arran de la decisió governamental, desenes d'afectats d'arreu de l'Estat francès s'han unit per reclamar el manteniment de l'horari de nit. Els passatgers s'han manifestat en els últims mesos en estacions com la de Perpinyà, i han llançat una campanya a la plataforma Change.org per recollir signatures contra la retallada. Ahir faltaven només 1.600 firmes per arribar a l'objectiu marcat de 15.000.

Connexió històrica

La línia París-Portbou és una de les connexions històriques entre França i les comarques gironines. De fet, la ruta només entra a Girona de tornada ja que l'anada es fa des del municipi francès de Cervera de la Marenda.

Durant molts anys va ser molt utilitzada pels parisencs que volien baixar un cap de setmana llarg a la Costa Brava. Igualment, també hi havia molts usuaris gironins que sortien des de Cervera per anar a París sense necessitat de perdre un dia de viatge.

Amb l'arribada de les aerolínies de baix cost i la connexió amb tren d'alta velocitat, aquesta ruta va anar perdent pistonada. Tanmateix, ha mantingut fins a l'últim moment un fidel grup de seguidors que defensen la coexistència entre els trens de nit i altres mitjans com el TAV o l'avió. «Jo sóc un gran enamorat dels trens de nit. Cada viatge és un regal. Hi ha un ambient particular, una mena de complicitat entre els viatgers, com si pertanyessin a una raça a part, de persones a qui els agrada perdre el temps per viatjar», comentava fa uns mesos al diari Libération Barnard Descreux, usuari de 53 anys.

Aquest romanticisme és compartit per molts altres passatgers amants de l'slow travel, una manera emergent d'enfocar les vacances que renega de les presses i basa el seu atractiu més en el trajecte que no pas en la destinació en si. Així, París seguirà tenint connexió amb Portbou però ja no en horari nocturn, per tristesa de slow travellers i nostàlgics d'una època en la qual el viatge, per llarg i incòmode que fos, era l'autèntica experiència.