L´anomenat «cas Nadia» ha tret a la llum una estafa orquestrada per uns pares que es lucraven a través de donacions solidàries mentint sobre la malaltia de la seva filla. I, de retruc, també ha sembrat el dubte sobre les altres iniciatives per recaptar fons per ajudar infants malalts. A les comarques gironines, en els últims anys han estat moltes les campanyes per ajudar nens amb malalties greus. Neixen de la necessitat d´uns pares que, bé perquè no tenen recursos, bé perquè l´Estat no es fa càrrec del tractament o s´ha de fer a l´estranger, o bé perquè l´afectat té una malaltia rara que requereix d´investigació per ser tractada (i, per tant, de diners), necessiten una ajuda externa.

En tots els casos, la resposta dels ciutadans gironins ha estat massiva i fins i tot decisiva per salvar la vida de l´infant afectat. Hi ha també diversos aspectes en comú en totes aquestes campanyes. En primer lloc i a diferència del «cas Nadia», totes solen estar recolzades per hospitals o pels professionals de la medicina que tracten els infants. I, en segon, que compten amb el suport d´entitats específiques o generals que d´alguna manera validen l´autenticitat de la campanya. Aquests són alguns dels casos que hi ha hagut a Girona en els útlims anys.

Richi

En Ricard García, Richi, tenia sis anys quan li van diagnosticar medul·loblastoma, un dels tumors malignes infantils més agressius. Va ser sotmès a vuit intervencions quirúrgiques a l´hospital Sant Joan de Déu, però no millorava. Finalment els pares van veure una escletxa d´esperança: el Dana-Farber Center, un dels millors hospitals especialitzats en oncologia infantil, oferia un tractament alternatiu. El problema, però, és que era a Boston i la Seguretat Social no cobria el cost.

Va ser llavors quan, fruit de la desesperació, va començar la campanya solidària per recaptar fons. Durant el 2012 van aparèixer les recollides de taps, les subhastes, fires i concerts benèfics, les guardioles en comerços i altres activitats sota el lema «SOS Richi» per pagar el tractament i l´estada a Boston. La societat gironina es va bolcar amb el palamosí i la seva família, que ho va deixar tot per traslladar-se als Estats Units i fer costat al seu fill.

En Richi té ara onze anys i tot aquest temps ha estat a Boston guarint-se. Els seus pares van decidir obrir la Richi Foundation recolzada per diverses institucions mèdiques per oferir millors pronòstics i més qualitat de vida als infants i adolescents amb càncer.

A sosrichiblog.wordpress.com en Richi penja els seus progressos, cada cop més esperançadors. En la darrera entrada, del 24 de desembre, explicava el missatge que li havia enviat l´equip mèdic del Dana-Farber: NED. Non Evidence of Desease (Cap evidència de la malaltia).

Marc i Gerard

En Marc i en Gerard són dos bessons de Girona que pateixen la distròfia muscular de Duchenne, una malaltia rara i neurodegenerativa que s´inicia a la infància i que consisteix en un debilitament progressiu de tots els músculs del cos, incloent òrgans vitals com el cor o els pulmons.

Fa uns anys diverses associacions van iniciar campanyes solidàries per recaptar fons perquè l´hospital Sant Joan de Déu inverteixi en una línia d´investigació de la malaltia. Incloien la recollida de taps, desfilades canines, curses, guardioles en esdeveniments, exposicions de quadres

Malgrat el suport de diverses associacions, com ara Duchenne Somriures Valents o Duchenne Parent Project, i el suport actiu de l´hospital Sant Joan de Déu, el fet de ser una malaltia rara ha requerit que en Marc i en Gerard necessitin la participació ciutadana per ajudar-los a trobar un remei eficaç per a la seva malaltia.

Pol

Més que demanar diners, moltes campanyes aposten per la recollida de taps. Les empreses envasadores paguen per reaprofitar -ne el polielitè d´alta densitat. Això suposa doncs, un mètode senzill, ràpid i segur d´obtenir fons per a aquestes campanyes. Ara bé, es necessiten molts i molts taps per aconseguir una suma raonable de diners (uns 200 euros per tona).

Tanmateix, a les comarques gironines el mètode ha demostrat ser eficaç. A la Cerdanya l´any passat hi va haver la iniciativa «Taps per al Pol». Organitzada per la Fundació Adis de discapacitats, l´objectiu era comprar una cadira de rodes especial per a en Pol, un nen de Puigcerdà amb mobilitat reduïda. L´èxit va ser tal, que després d´aconseguir la suma suficient per pagar la cadira, els responsables de la campanya van decidir perpetuar-la per adquirir més accessoris, com ara un aparell bipedestador perquè en Pol es pugui posar dret.