Si hi ha algú que pot obrir una ampolla de cava o xampany i remullar-se de cap a peus a l'estil Joan Laporta, aquest és el Ministeri d'Hisenda. No només recapta una bona picossada dels números premiats (les arques públiques es queden el 20% dels premis superiors a 2.500 euros) sinó que recupera tots els diners previstos a repartir entre els dècims premiats que no es van vendre. En cas d'haver-se venut tots els dècims premiats ja preveia recuperar 194,2 milions d'euros. A això, però, s'hi han d'anar sumant els premiats no venuts. En aquest cas, doncs, no només recupera el 20%, sinó també l'altre 80% que s'hauria quedat un afortunat. I no són pocs casos.

Si bé hi ha alguns dels premis que s'han venut quasi íntegrament, n'hi ha d'altres dels quals han quedat pràcticament la meitat de sèries al calaix. Un cas molt clar és un dels quarts premis. El número 59444, amb un dècim venut a Roses. Era un número lleig, amb tres xifres idèntiques al final. Només es van vendre vuit de les 165 sèries i algun dècim gràcies a la comprar per mitjà de teminals. Només aquestes sèries i dècims tindran el premi. La resta retorna a Hisenda. I un 20% del premi també retorna a Hisenda en format impost.

O d'un dels cinquens premis. Del 22259, amb un dècim a Llançà i un a Lloret, només es van vendre 33 de les 165 sèries. Una situació similar va passar amb el número 60272, un altre cinquè, amb un dècim a Blanes i un a Empuriabrava. Trenta sèries es van vendre a Barberà del Vallès i nou a Badajoz. Poc més. O del 04536, el segon premi. Molt repartit i amb 45 sèries a Granada i 15 a València. Però amb algunes sèries retornades a Hisenda.

Tot plegat, és un pessic més gros, sens dubte. I Hisenda no ha de pagar a Hisenda, perquè Hisenda és ella. Això sense tenir en compte els diners de tots els qui compren dècims que es queden sense cap premi. A vint euros cada un. Pessic a pessic i anar sumant. Hisenda sempre guanya.