El nombre d´infants i joves que necessiten rebre atenció psiquiàtrica per trastorns mentals greus s´ha incrementat entre un 20 i un 25% a les comarques gironines entre el 2009 i el 2016. L´augment de la població, les conseqüències de la crisi econòmica i una millora en la detecció precoç de les patologies han fet créixer la demanda d´aquest recursos assistencials i han motivat que la Unitat de Referència Psiquiàtrica Infantojuvenil, ubicada al parc hospitalari Martí i Julià de Salt, hagi hagut d´ampliar les instal·lacions per donar-hi resposta.

«La crisi econòmica ha provocat un augment de la demanda, perquè les famílies han pogut fer menys contenció que la que feien abans», va explicar ahir el director de la Xarxa de Salut Mental i Addiccions, Claudi Camps, que va afegir que el context en què viuen els infants es «desorganitza» i sovint es converteix en «un factor de precipitació» per a les persones més vulnerables.

Camps va detallar a més, que un altre dels motius de l´increment de casos atesos des de la unitat d´hospitalització d´infants i joves són els recursos destinats a detectar els trastorns mentals com més aviat millor. «En aquests anys d´ajustos, hem focalitzat l´esforç en la detecció i la prevenció, tant en infantojuvenil com en adults, això fa que els casos es detectin abans i poguem ser més resolutius», va indicar el responsable de l´atenció a la salut mental a Girona, posant com a exemple el suport als equips d´atenció psicopedagògica de les escoles o el suport als ambulatoris.

«Gràcies a la bona implantació de la Xarxa de Salut Mental ara detectem patologies que abans no es veien fins a l´edat adulta, tenim més sensibilitat per atendre casos des de les primeres edats i oferir als pacients programes escolars més adequats perquè puguin arribar a l´adultesa més capacitats», va apuntar la doctora Sacramento Mayoral, cap de la Unitat.

El perfil de pacients que atén la Unitat de Referència Psiquiàtrica Infantojuvenil, que tracta cada any entre 50 i 60 usuaris d´entre 8 i 17 anys que presenten patologies mentals greus, ha evolucionat des que es va posar en marxa ara fa dotze anys.

Actualment s´atenen sobretot dues franges d´edat, els pacients més petits, d´entre 8 i 9 anys, amb molta complexitat i conductes disruptives; i els adolescens, majors de 15 anys, amb quadres habituals com el consum de substàncies tòxiques, sobretot cànnabis. El 80% dels atesos se situa entre els 12 i 14 anys i s´atenen més noies que nois.

La unitat preveu tancar l´any amb 60 menors atesos. Els diagnòstics més freqüents són trastorns psicòtics (un 30%), trastorns afectius (30%) o, amb percentatge d'entre el 10 i el 15%, trastorns adaptatius, trastorns de conducta alimentària i trastorns de conducta i de les emocions.

Els pacients arriben a la unitat per dues vies: o bé des d´Urgències o, en la majoria de casos, derivats per un professional dels centres de salut mental infantojuvenils o de l´Hospital de Dia d´Adolescents, quan la situació del menor requereix una atenció més intensiva que no es pot donar en l´àmbit ambulatori.

El doble de llits

Des d´aquest desembre, la Unitat de Referència Psiquiàtrica Infantojuvenil ha canviat d´ubicació dins el parc hospitalari de Salt per guanyar espai i doblar el nombre de llits d´hospitalització per fer front a la demanda, evitant derivacions a Barcelona o que hi hagi llista d´espera, com passava darrerament.

«En els últims anys estàvem molt necessitats de llits a la regió sanitària de Girona, perquè teníem un increment important d´infants i joves que ens demanaven poder fer l´ingrés i no els podíem donar resposta», va indicar Mayoral.

Des del 2004, la unitat era en en una de les plantes d´hospitalització de l´hospital Santa Caterina, i ara s´ha traslladat a l´edifici TMS, també dins el parc hospitalari que gestiona l´Institut d´Assistència Sanitària, i on hi havia hagut l´antiga unitat de llarga estada. Les instal·lacions, que estaven en desús des del tancament del psiquiàtric el 2004, eren molt noves -dataven del 2001- i han permès incrementar l´espai dedicat a la unitat en més de 800 m2.

La unitat passa de cinc a deu places i compta ara amb quatre habitacions dobles, quatre d´individuals, dues destinades als pacients amb trastorn de la conducta alimentària i dues més per a usuaris que requereixin d´un aïllament puntual, a més d´una habitació de contenció i quatre banys.

S´han delimitat les zones de dia i de nit i l´espai diürn disposa d´una sala d´espera per a familiars, un menjador, sala d´estar i d´activitats i un pati exterior de 130 m2, on els pacients juguen a bàsquet o pingpong, per exemple.

El director territorial del Departament de Salut, Miquel Carreras, va declarar que aquesta nova estructura dóna un impuls important a l´atenció a la salut mental, una de les apostes de la conselleria per als propers anys. Recentment el conseller ha expressat la seva voluntat de traslladar el model d´atenció a la malaltia mental de Girona, que és una referència a Europa, al conjunt de Catalunya.