La manca de diligència dels Mossos d'Esquadra en una entrada i registre al domicili d'un presumpte narcotraficant a Cassà de la Selva ha acabat amb absolució perquè ni van informar-lo dels drets que l'assistien com a investigat ni disposaven d'ordre judicial d'entrada i registre. La policia autonòmica va tractar de convèncer la jutgessa que el traficant els havia autoritzat l'entrada al domicili però la sentència, dictada el 14 de desembre de 2016, remarca que el consentiment estava viciat perquè es va aconseguir de forma intimidatòria després de forçar una declaració autoinculpatòria que tampoc «complia amb els requisits i garanties que exigeix l'ordenament jurídic».
La sentència del Jutjat Penal número 2 de Girona recull com els agents autonòmics disposaven d'indicis suficients per sol·licitar una ordre d'entrada i registre al domicili ubicat al carrer Conill de Cassà de la Selva quan el 16 de juny de 2015 van detectar la fortor de marihuana i el soroll dels ventiladors però els policies van decidir actuar pel seu compte. Lluny de sol·licitar l'empara judicial van trucar a la porta del domicili i asseguren que l'acusat els va manifestar de forma espontània que ell només cuidava les plantes i que no eren seves -«una declaració autoinculpatòria que es va obtenir pels agents d'una manera irregular»-, aleshores van demanar-li permís per entrar i van buscar dues persones del carrer per exercir de testimoni en el registre. Al domicili hi havia 370 plantes de marihuana (19,2 quilos) i abundant material per cultivar-les, motiu pel qual van detenir l'acusat.
El problema d'aquesta actuació policial és que davant l'existència d'indicis de la comissió d'un delicte contra la salut pública i una suposada confessió dels fets no aturessin l'actuació per sol·licitar una ordre d'entrada i registre al jutge de guàrdia ni informessin el sospitós dels drets que l'emparaven, a saber: guardar silenci i no declarar si no vol; no contestar alguna o algunes de les preguntes que se li formulin; manifestar que només declararà davant del jutge; no declarar contra si mateix; no confessar-se culpable; i ser assistit per un advocat durant les diligències policials i judicials.
Actuar trampejant la llei va permetre als Mossos d'Esquadra aconseguir que l'home els autoritzés l'entrada al domicili però en comptes de detenir-lo li van mantenir la condició de persona lliure, cosa que els eximia de disposar de la presència d'un advocat defensor durant l'entrada i registre, «malgrat els indicis que tenien» contra el sospitós en aquell moment. Només quan van acabar l'entrada i registre van comunicar-li que quedava detingut i per això la sentència és súmmament crítica amb l'actuació policial en recordar als Mossos que la «variació de la naturalesa jurídica amb la que la persona assisteix a l'entrada al seu domicili no pot quedar a l'arbitri dels capricis dels agents» perquè, en el fons, el que feien era privar a l'acusat «d'un dret essencial reconegut» per la jurisprudència «com és que el consentiment per a l'entrada i registre ha de mancar de tota màcula, ha de ser correctament informat i terminantment lliure», cosa que implica que el detingut ha de saber que s'hi pot negar i «ha d'estar garantida l'absència de tot tipus d'acoquinament i coerció que pugui viciar la llibertat de decisió».
La pena
El fiscal sol·licitava per a l'acusat una pena de 4 anys de presó i el pagament de 57.600 euros de multa però el seu advocat, Aitor Cuéllar, s'oposava a la mesura esgrimint la il·legalitat de l'entrada i registre i el vici en el consentiment del seu client per no haver estat informat dels drets que l'assistien.
