El català Francesc Català i Serra va morir als vint-i-sis anys a Brussel·les el 28 de juny de 1927, on vivia a l'exili després d'haver format part de l'exèrcit amb el qual Francesc Macià va fracassar en el seu intent d'alliberar Catalunya des de Prats de Molló i estava considerat tot un patriotra. Des d'aleshores hi ha hagut diversos intents mai concretats de retornar les seves despulles al cementiri de Ripoll.

Recollint les darreres crides que han efectuat historiadors com Tomàs Callau o Florenci Crivillé, l'activista cultural Bartomeu Mestre o el president d'Estat Català Jordi Miró, ERC va presentar una moció en el darrer ple municipal de Ripoll demanant la creació d'una subcomissió que treballi per recuperar-ne les restes i enterrar-les al poble que el va veure néixer. La petició va ser votada a favor per tots els partits del consistori (PDC, ERC i CUP) excepte per la regidora socialista de FEM Anna-Belén Avilés que va excusar-se en el desconeixement del personatge.

L'oblit que a Ripoll mateix es té de vilatans com el 120è president de la Generalitat de Catalunya Francesc Antoni de Solanell i de Montellà, del boxador Joe Walls, o del mateix Francesc Català i Serra, és un dels dèficits recurrents del municipi. La mateixa moció insta a aquesta subcomissió a enaltir-ne la figura i difondre'n la tasca que va realitzar per Catalunya, sobretot com a enllaç i correu amb els exiliats catalans a França. La paradoxa de la moció és que la subcomissió ha de formar part de la Comissió per la Memòria Històrica que encara està en procés preembrionari.

El 1930 ja es va produir la primera crida a retornar-ne les despulles, a través de la revista ripollesa Scriptòrium, a la qual s'hi va sumar al cap d'un any el setmanari republicà Buirac, i encara més tard la publicació ripollesa L'Altaveu. Aquesta fins i tot va obrir una subscripció popular per pagar-ne les despeses, recollint al voltant de 1.500 pessetes. Els presidents Francesc Macià primer i Lluís Companys després havien intentat també una repatriació que la Guerra Civil va estroncar.

Nascut a Ripoll el 5 d'abril de 1901 va conviure a casa amb fugitius catalans que marxaven a l'exili, gràcies a la filiació catalanista de la seva família. Va col·laborar estretament amb l'Estat Català de Macià recollint aportacions econòmiques i fent de correu amb la Catalunya Nord. Voluntari de l'exèrcit català i copartícip dels Fets de Prats de Molló va ser detingut per la policia francesa el novembre de 1926. Després de retenir-lo a París el van deportar a final de mes a Bèlgica. Va emmalaltir per les complicades condicions de vida a Brussel·les, i va acabar ingressant a un hospital, on va morir a finals de juny de 1927.

La recerca de la tomba ripollesa

Bartomeu Mestre ha investigat recentment la ubicació de la tomba de Francesc Català. Tal com explica en un article a diarigran.cat, la municipalitat de Brussel·les va explicar-li que el creixement demogràfic d'Anderlecht, ciutat veïna, va obligar a crear un nou cementiri, el de Vogelenzang. El 1954 es va inaugurar després de traslladar-hi l'antic cementiri on estava enterrat. Tot i no estar localitzada la seva sepultura, l'activista cultural creu que les indicacions per aconseguir-ho «són francament optimistes».

L'enterrament de Català el 1927 va esdevenir un acte polític amb desfilada del fèretre pels carrers de Brussel·les, i amb Francesc Macià encapçalant el seguici fins al cementiri d'Anderlecht. La comitiva va ser fotografiada davant d'una tomba amb nombroses flors i coronada per un escut estelat de les quatre barres.