Tothom s'hi entrebanca, el Firal s'ha d'arreglar. Els rajols s'han sollevat, ningú s'hi aguanta, passejar-hi és un perill». Aquestes són algunes de les frases de la cançó del cantautor Àngel Girona en el videoclip de Colom ZS. Paraules que defineixen l'estat actual del Firal d'Olot.

Es tracta de la felicitació nadalenca d'un grup d'actors i actrius vinculats a l'Orfeó Popular Olotí. La idea és felicitar el Nadal i alhora recordar el que ha estat actualitat durant l'any passat i què vindrà durant aquest 2017.

Tal com diu la cançó, el 2017 serà l'any del Firal. Després de quasi una dècada dels primers projectes en temps de bonança i de la llarga obra d'urbanització del Firalet, la renovació del Firal ha de començar el proper estiu. Primer en un fase de preparació dels elements, perquè els establiments de la rambla olotina no tinguin pèrdues excessives, i després de les Festes del Tura d'una manera plena.

Si tot va bé, pel Nadal del 2017 el Firal estarà immers en obres, però al 2018 estarà acabat i les queixes que han servit per fer la nadala de Colom ZS seran una història perduda en el temps.

La novetat és que ara els olotins ja tenen una idea força clara de com serà el Firal al 2018. Segons el projecte guanyador del procés participatiu (Teixir, cosir i vestir, de Xevi Bayona XAA Arquitectura i Lluís Paumé de Bach Arquitectes), serà un Firal que tindrà un espai central de passeig i mercat i avingudes laterals per mantenir-hi les terrasses dels bars i restaurants.

Tant la part del mig com els laterals conservaran els plàtans que han caracteritzat la rambla olotina des dels seus orígens. Serà de plataforma única, sense voreres, i amb decalatges suaus per superar la pujada al Puig del Roser. Els arbres quedaran fora de les façanes de la casa Sola Morales i del Teatre Principal. La novetat de més consideració serà una font amb jocs d'aigua vaporitzada que funcionarà només a l'estiu. També hi haurà un espai de contacte amb el Firalet, el passeig veí. La idea és aprofitar un lloc que ha pujat en valor des de la posada en servei de l'Illa del Teatre.

La intenció de l'Ajuntament és convertir el Firal en un espai de relació, de lleure i festiu i convertir-lo en la imatge de la ciutat. Durant molt de temps, el Firal va tenir les qualitats definides en el projecte.

Valoració del procés

La reforma del Firal passarà a la història per ser la primera gran obra de ciutat que ha estat consultat amb la ciutadania. En el darrer ple, l'Ajuntament va pronunciar- se per unanimitat de tots els grups sobre la posició del consistori en la consulta no refrendària sobre aquest projecte.

L'alcalde, Josep Maria Corominas (CiU), va recordar que la participació va ser de 3.787 ciutadans, un 13% del cens municipal. Va recordar que el resultat de la consulta ciutadana va coincidir amb el de la taula tècnica. L'elecció del projecte guanyador incloïa tres votacions: la del jurat tècnic (un 45% del valor), la de la consulta ciutadana (un 45% del valor) i la de la mesa de contractació (un 10% del valor).

Corominas va recordar que l'opinió dels ciutadans va ser definitiva en l'elecció del projecte guanyador. Va valorar en positiu la consulta, tot i que va matisar els aspectes a millorar per aconseguir més participació. Va explicar que encara hi ha cases que llencen la notificació dels codis de participació per confondre-la amb la propaganda electoral.

D'altra banda, va indicar que des de la data del final de la consulta el 22 de novembre, els arquitectes guanyadors han avançat en la redacció del projecte. Va avisar els diferents grups que després de les festes de Nadal els tècnics municipals explicaran als responsables dels grups la progressió en el plantejament de les obres.

També va indicar que la previsió és que al març el projecte ja estigui fet, per poder començar les obres a l'estiu. Llavors, va afegir, se sabrà el cost exacte de les obres, ara valorades entre 3,5 i 4 MEUR.

Després de l'exposició va venir el debat. Xavier Garcia (OeC) va valorar positivament el procés de participació i la consulta ciutadana. Això no obstant, es va mostrar poc satisfet per una participació del 13%. Garcia va raonar que cal augmentar el percentatge de participació, perquè en cas contrari hi haurà un descens que farà inviables les consultes.

En el mateix sentit va opinar Mireia Tresserras (CUP). La cupaire va considerar que la participació no s'aconsegueix amb una vareta màgica, i va subratllar que una consulta, encara que sigui telemàtica, requereix més temps.

Per la seva banda, Josep Quintana (ERC), va felicitar-se dels resultats i la participació i va posar sobre la taula el fet que un cop el firal estigui acabat caldrà fer una nova consulta pels usos.

Per tancar el debat, Corominas va recordar que la reforma del Firal estava en els programes de tots els grups i va reblar que aquest és el primer cop que hi ha una manifestació oberta de la ciutadania per una obra d'urbanització. En aquest cas, es tracta de la que es farà a la zona més emblemàtica de la ciutat.