No sé si tu, que ara mateix estàs llegint amb certa curiositat aquestes línies saps amb detall a què es dedica un consell comarcal. Doncs bé, en resum podem dir que és un ens que vetlla pels interessos de la comarca, amb òrgans independents de gestió preparats i solvents, i recolzat per la presència de representants públics dels partits polítics. Fins aquí tot correcte. Al meu entendre, el consell comarcal és un ens per a províncies amb llargues distàncies entre municipis o amb municipis petits que per si sols tindrien complicacions a l'hora de poder oferir determinats serveis a la seva població. La nostra província, per tant, és una de les que, en aquest sentit, té més coherència que compti amb un consell comarcal eficaç, eficient i transparent.

Si té tota lògica aquesta institució, per què discrepo del seu funcionament? Bàsicament perquè hi ha un detall del qual encara no hem parlat: qui forma el ple del consell i en quines condicions. El ple del consell l'integren polítics electes dels diferents municipis que el conformen, polítics que, per tant, ja veuen retribuïda la seva dedicació al municipi que representen. Llavors em pregunto (i potser tu també ho facis), per què se'ls retribueix doblement?. Aquí la meva discrepància.

En un entorn en què les famílies i les empreses fan esforços d'optimització dels recursos al seu abast, on la millor utilització dels recursos públics i la transparència han de ser guies de la nostra tasca com a servidors dels ciutadans, la recercca de formes de govern més eficients i nítides no és una opció, sinó una obligació.

Les administracions no van ser concebudes per a la creació i obtenció de butaques polítiques ni per mantenir i complementar sous i càrrecs, sinó per donar servei als ciutadans, únic objecte que ha de tenir la nostra tasca i la nostra base de prioritat i responsabilitat amb la ciutadania.

En els consells comarcals, tal com actualment estan creats, el debat polític és del tot inexistent, i la societat no entén quina és la seva funció, així queda demostrat, per exemple, quan comprovem que en els Consells Comarcals no hi assisteix ni públic ni mitjans de comunicació. La informació difícilment arriba als ciutadans, i això resta als Consells Comarcals presència, representativitat i legitimitat. Hem de convertir-los en el que voldríem que fos, i eliminar allò que els fa ineficients i opacs.

S'ha de retornar el sentit comú en la gestió de l'administració pública, en la línia de racionalitzar la despesa pública i posar totes les eines imprescindibles perquè cap govern, sigui nacional, autonòmic o local, pugui fer mal ús dels recursos públics. Cal recordar que la caixa de tots mai pot ser utilitzada per a la quimera d'alguns. Els nostres objectius: unes administracions transparents, amb racionalitat i sentit comú, en això, el comú que és de tots.