Vendre un habitatge o un local comercial no sempre suposa uns diners extra en els comptes d'aquells que es desfan d'un immoble, sigui en propietat o procedeixi d'una herència. Hi hagi o no hi hagi hagut guany amb l'operació, els contribuents que aconsegueixen vendre un pis o el seu negoci han d'abonar a aquells ajuntaments que l'apliquen -a la província de Girona en són 212- l'anomenat Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana, conegut com a impost de plusvàlua municipal.

Els ajuntaments gironins van recaptar el 2015 més de 38 milions d'euros per aquest tribut, segons les liquidacions definitives publicades pel Ministeri d'Hisenda. Aquests ingressos suposen un 64,4% més que els poc més de 23 milions que van anar a parar a les arques locals de la demarcació abans que esclatés la bombolla immobiliària, el 2008. Llavors, la venda d'habitatges superava els 9.400, mentre que en els últims 4 anys, les operacions es van moure entre les 6.700 i les 7.600.

Des de l'inici de la crisi, els ajuntaments gironins, lluny de veure reduïts els seus ingressos per la caiguda de les vendes d'habitatges (un 22% entre 2008 i 2014 a Girona) i la caiguda de preus (un 37% al conjunt de Catalunya), van sumar any rere any més milions per l'impost de plusvàlua. L'excepció va ser el 2012, l'únic exercici des de la punxada del totxo en què els 212 municipis gironins que apliquen aquest tribut van reduir la seva recaptació respecte de l'any anterior: 24,9 milions el 2012 davant als 25,3 milions del 2011, tan sols 50.230 euros menys.

L'impacte per a la butxaca del propietari que hagi venut recentment un pis o local comercial es tradueix en un desemborsament al seu ajuntament de gairebé el doble, i fins i tot quatre vegades més que abans que esclatés la crisi. Hagin aconseguit o no un guany amb la transacció.

Els tres últims anys van batre rècord de recaptació. El 2013, aquest tribut va aportar a les arques locals gironines 31,5 milions, un 26% més que el 2012. El 2014, els ingressos van ser molt més alts: 34,9 milions, un 11% més que un any abans. I el 2015 es van assolir els 38,2 milions, un 9,3% més que el 2014.

A més, la xifra del 2015 es queda molt per sobre de les previsions de recaptació fetes a l'inici de l'exercici pels ajuntaments en els seus pressupostos. Havien calculat uns ingressos de tot just 26,4 milions, un 45% menys que la recaptació final de 38,2 milions.

Darrere el notable increment dels últims anys hi ha un rigor més gran per part dels ajuntaments a l'hora d'aplicar aquest impost i la millor coordinació amb les notaries en l'accés a la informació de vendes d'immobles. Un altre dels factors que ha influït en l'augment de la recaptació, expliquen des del sector immobiliari, són les transmissions de venda d'habitatges de segona mà, que a partir del 2012 han superat les de pisos nous a la demarcació. En concret, del 2010 al 2015 la venda de pisos nous va caure un 71% mentre que les vendes de segona mà han pujat un 65% en aquest període. En conseqüència ha engreixat la recaptació, ja que aquesta transacció té un gravamen més elevat. També ha influït la reactivació de les transmissions de venda d'immobles entre societats gestionades per bancs i d'empreses liquidades durant la crisi que ara, amb lleus símptomes de recuperació, s'intenten treure al mercat.

Entre gener i novembre de l'any passat, a Girona es van vendre gairebé 8.149 habitatges, un 17% més que l'exercici anterior però la meitat menys que abans que esclatés la bombolla, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). A falta de les xifres de desembre del 2016, vuit de cada deu pisos venuts el 2016 a les comarques gironines eren de segona mà -un total de 6.411, enfront dels 1.201 pisos venuts a estrenar-. El 2008, les vendes de pisos nous van rondar els 5.189 i d'usats, 4.263.

A Catalunya, vuit de cada deu euros que van ingressar els ajuntaments per l'impost de plusvàlua el 2015 van anar parar a les arques locals de Barcelona. Fins a 451,5 milions van ingressar els seus 303 consistoris que tenen aquest tribut, un 23% més que el 2014 i un 63% més del previst en els seus pressupostos. Girona va recaptar 38,2 milions, un 9% més que el 2014, i un 45% més del que havien pressupostat. Els 137 consistoris de Tarragona van recaptar 28,3 milions (un 7% més) mentre que els 144 ajuntaments de Lleida van arribar als 13,2 milions, un 15% menys que el 2014, sent l'única que va descendir, tot i que un 23% més del que havien pressupostat.

Quant toca a pagar per una venda en sòl urbà? El càlcul es fa sobre el valor cadastral i el nombre d'anys que s'ha tingut en propietat. Que no hi hagi hagut guany amb l'operació, no eximeix del pagament de l'impost de plusvàlua.

Per als economistes, aquest tribut resulta injust i exagerat, ja que molts immobles s'han venut a pèrdues i malgrat això els contribuents han d'assumir el pagament. A més, s'enfronten a una doble imposició en tributar com a guany a l'IRPF. Per això, proposen des de la seva deducció de l'IRPF, fins a la seva eliminació.