25 de gener de 2017
25.01.2017

El territori aposta per l'aigua d'altres rius per resoldre el problema del Ter

Els ajuntaments, la plataforma Aigua és Vida i els regants del Baix Ter posen sobre la taula «la interconnexió de conques catalanes» com a solució definitiva · Admeten que la mesura requereix «inversió» perquè Lleida regui de manera més eficient

27.01.2017 | 00:29

«El problema del Ter és un problema de país». Aquest va ser el missatge que el Consorci del Ter, la plataforma Aigua és Vida i els usuaris i regants del Baix Ter van llançar fa uns mesos en una reunió per analitzar la precària situació del gran dels rius gironins. Ahir, representants d'aquestes tres entitats van tornar-se a trobar per donar una resposta a aquest plantejament.

L'escenari va ser la presentació del llibre de l'escriptor i columista de Diari de Girona, Quim Curbet sobre el seu recorregut literari a través del Ter. I la resposta del territori (ben representat pels 61 municipis del consorci, l'entitat ecologista i uns dels principals usuaris del riu) no va poder ser més clara.

La recepta definitiva per guarir els mals del Ter és «la interconnexió de conques fluvials catalanes». O sigui, treure aigua de rius com el Segre o l'Ebre per salvar el Ter, i de pas, calmar la set dels cinc milions de catalans que es concentren a l'àrea metropolitana de Barcelona i que depenen del gran tub que desvia el cabal del riu a l'alçada de Susqueda.

«La solució no és màgica ni fàcil. Tot el que es pot fer per estalviar aigua a Barcelona ja s'ha fet. Connectar conques seria la solució definitiva als mals hídrics del nostre país», va assegurar Ponç Feliu, gerent del Consorci.

Pau Masramón, d'Aigua és Vida, va subratllar-ho, tot i que amb matisos. «És la quadratura del cercle. Però fer això vol dir inversió. Vist com s'ha tractat el Ter, jo si fos lleidatà no hi estaria gaire d'acord». I Narcís Illa, portaveu dels regants, va sentenciar. «Segur que a Lleida no hi estarien d'acord. Ara, Girona ha de ser solidària però amb el grau que toca».

Recentment, el Departament de Territori ha posat fil a l'agulla a començar a recuperar aigua pel Ter mitjançant la reutilització d'aigua del Llobregat i la captació d'aigua de mar mitjançant les dessaladores.

Però, a jutjar pel debat posterior a la presentació del llibre, el territori gironí percep aquestes solucions com a pedaços que no resolen el problema de fons.

Aigües de l'Ebre i del Segre

Només les aigües del Segre, de l'Ebre i de les seves respectives conques poden salvar el Ter. Però com es pot obrir un meló així sense fer enfurismar la gent d'aquells territoris? I, sobretot, com portar-ho a terme sense que treure aigua d'aquests rius suposi repetir els errors comesos amb el Ter?

Els tres ponents reunits a la Fundació Valvi van apuntar en la mateixa direcció. «L'estalvi en aigua de regadiu a les terres de Ponent és clau. Amb l'aigua que s'estalviaria en optimitzar i modernitzar els sistemes de rec per fer-los més eficients en fariem prou per no hipotecar el Ter», va recalcar Feliu. Masramón va recordar que «fer això vol dir diners que el Govern ha d'invertir», i Illa va recordar que a Girona (per raons òbvies) hi ha sistemes d'estalvi que ja estan en marxa i que poden marcar el camí, com per exemple el pla conjunt amb l'IRTA per conrear arròs sense necessitat d'inundar els camps, estalviant així un 25% d'aigua. «No són molt cars i està demostrat que funcionen», va sentenciar. Aquestes són les solucions definitives a llarg termini, però ahir les entitats també van donar receptes més immediates i urgents. «La ciutadania ha de reivindicar el Ter. Els seus gestos són necessaris», va dir Illa. Masramón per la seva part, va convidar els assistents a la palanganada que Aigua és Vida ha convocat el 4 de febrer al pont de Pedra de Girona per protestar contra la reducció del cabal del Ter.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema