Àngel Noguer (president dels apicultors gironins) explica que la situació de les abelles és crítica. A ell, les vespes se li han menjat totes les abelles de mel que tenia a Sant Jaume de Llierca, uns 60 ruscs.

Narra que moltes abelles han mort dins dels bucs per no gosar sortir perquè a fora els esperava la vespa velutina. Explica que durant el passat Nadal, les abelles estaven apilonades dins del buc i les vespes assassines les treien una en una del piló per devorar-les a l'exterior.

Noguer ha assenyalat que la colonització de la vespa asiàtica ja no té solució a la Garrotxa. Ha comptat rengleres de nius als boscos de ribera del Brugent a Sant Feliu de Pallerols, desenes de nius a Sant Jaume de Llierca i ha previst que si la vespa és el final de l'apicultura a la Garrotxa, quan ataqui els camps de fruita serà una devastació amb precedents de segles enrere. «No quedaran magranes, ni raïms, ni kiwis», ha enumerat.

En tant que exemples de la voracitat de la vespa assassina, ha exposat la solució trobada per un seu amic caçador. El company posa trossos de carn de senglar davant dels bucs i les vespes la tallen i se n'enduen trossos com el dit d'una persona.

Devoradores i atacs a persones

Ell explica que els caçadors van matar un porc senglar als boscos de Susqueda. Van deixar el cadàver al bosc i tres dies després quan hi van tornar només hi van trobar els ossos i encara amb senyals d'haver estat xuclats.

Segons ell, a l'octubre un home de Susqueda d'uns 62 anys tallava un freixe. No es va adonar que amb els cops havia fet caure un niu de vespes i que el niu havia quedat més avall. El cas és que l'home continuava colpejant l'arbre com si res, fins que va ser atacat per les vespes. Va aconseguir fugir uns 300 metres des d'on va demanar ajut amb mòbil als apicultors.

Els apicultors hi van córrer i van aconseguir foragitar les vespes amb esprais verinosos. Els insectes li van fer 7 pessics al cap i 20 al cos. L'home va quedar ben embotit i va trobar-se molt malament, però com que és un home de bosc no va demanar assistència mèdica.

Nogué preveu que en 3 o 4 anys les vespes hagin acabat amb totes les abelles de Catalunya i lamenta que l'Administració -segons ell- els hagi abandonat. Explica que de juliol al setembre, ells aconsegueixen frenar les vespes amb trampes i captures. Les trenquen les potes de darrera i les posen verí dins i al cap de poc el niu mor.

Això no obstant, ell considera que a partir del setembre en vénen de fora i ho arrassen tot. No hi veu solucions i compta que ara com ara hi ha 350.000 reines amagades per fer niu durant la primavera.

150 nius en 3 mesos

Els darrers 3 mesos de 2016 entre els ajuntaments, el cos d'Agents Rurals i el servei de medi ambient comarcal han trobat més de 150 nius a la Garrotxa. Els apicultors compten que n'hi ha d'haver 1.500 i qualifiquen de cataclisme natural la colonització d'una voraç bèstia assassina d'espècies.

Es tracta de xifres que multipliquen per molt les troballes de nius del 2015, quan els agents rurals van comptar 131 nius durant tot l'any i a tota la demarcació de Girona. Llavors, la xifra del 2015 ja va doblar la del 2014 que per la seva banda ja havia triplicat la del 2013. A més els avisos durant el 2016 per la presència de vespes ha estat de centenars i en moltes ocasions en zones urbanes. La intenció dels organismes ambientals ara és avaluar els impactes sobre la biodiversitat i l'economia que causarà la consolidació de la vespa asiàtica.

És a dir, la vespa asiàtica s'ha convertit en un insecte més de la Garrotxa.