Marçal Casanovas i Guerri va morir dimarts a la matinada amb 95 anys. La mort li va arribar per culpa d'una malaltia agreujada per l'edat. El funeral serà demà a les 12 del migdia a l'església dels Caputxins. Amb ell se n'ha anat la que va ser una de les principals figures de la transició i dels primers anys de la democràcia a Catalunya i a Olot.
La ciutat on va ser regidor era la del temps dels plens de l'Ajuntament del carrer Major, amb total domini de CiU amb Pere Macias a l'alcaldia i de l'oposició socialista. En aquells moments la presència de Marçal Casanovas era poc transcendent, però quan hi havia un decisió difícil, Macias se'l mirava i li preguntava: «Vostè què faria?». Llavors davant de la mirada de tot el ple, Casanovas contestava. En una ocasió va dir: «Feu una rodona» i així van començar a fer les primeres rotondes que van distribuir el trànsit a les entrades d'Olot.
Donava solucions urbanístiques i del que calia, però per sobre de tot el tenien com un referent del catalanisme. La seva vida va ser un compromís amb el catalanisme. Segons va explicar el portaveu d'ERC a Olot, Pere Gómez, va ser una de les primeres persones que va parlar de manera oberta de la independència.
Va néixer el 21 de setembre del 1921 a Barcelona. El seu pare era l'escultor Enric Casanovas i Roy (1882-1948). Era un pintor reconegut que va aconseguir la medalla d'or a l'Exposició Internacional de Barcelona, el 1929. Es va exiliar el 1939, perquè el seu pare era molt antifranquista.
Marçal Casanovas va estudiar a l´escola Universitària d´Enginyeria Tècnica en Teixits de Punt, en la qual es va graduar com a enginyer tèxtil. La professió el va dur a Olot. En els anys 60 -quan ell hi va arriba-, Olot era una centre important en gènere de punt.
Fora de la seva activitat professional, va prendre compromís en la vida social de la localitat. Durant els anys 60 va ser el fundador de la delegació de la Garrotxa d'Òmnium Cultural, va formar part del Club Natació d'Olot i del Club Patí d'Olot. Va ser fundador de l'Assemblea de Catalunya a la Garrotxa. També va ser membre directiu de l'Orfeó Popular Olotí. En aquella època feia classes de català.
Va començar a militar a Esquerra Republicana el 1978, partit pel qual va ser escollit, l'any següent, regidor i tinent d'alcalde de l'Ajuntament d´Olot. Al Parlament, va tenir un paper transcendent en l´aprovació de la Llei de Normalització Lingüística.
Va ser elegit diputat per la circumscripció de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988 dins les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya. Va ser secretari quart del Parlament de Catalunya la legislatura 1984-1988 i secretari quart de la Comissió de Reglament i de la Comissió de Govern Interior.
El 1989 va passar amb Joan Hortalà i Joan Manuel Sabanza al Grup Mixt en desacord amb el nou secretari d'ERC, Àngel Colom i Colom, amb els quals va fundar un nou partit, Esquerra Catalana. Va ser regidor independent dins les llistes del PSC a l'Ajuntament d'Olot. El 2000 va tornar a ERC i encara va formar part de la llista de les eleccions municipals del 2015. Fins als 90 anys va anar a totes les reunions del grup municipal.
