Dissabte - Angoixa a les farmàcies
Totes les farmàcies de Girona tenen unes llistes d’espera desesperants -de mesos- de pares que volen comprar la vacuna de la meningitis B per injectar-la als seus fills. Quan algú la demana, el farmacèutic mostra una muntanya de folis amb noms: «Tota aquesta gent està a l’espera... trigarem uns mesos!», adverteixen. Bexsero és una vacuna voluntària però la impossibilitat d’aconseguir-la amb la rapidesa que avui volem les coses ha causat un estat d’angoixa, segurament injustificat, entre algunes famílies. I si agafa la meningitis mentre espera la vacuna? GSK España, que distribueix aquesta vacuna, no té capacitat de producció per fer front a la demanda. I la Conselleria de Salut es renta les mans assegurant que no és obligatòria. Com si això els eximís de preocupar-se.
Diumenge - Paradís i paradoxa
Passeig hivernal per la Devesa. És dels pocs llocs de la ciutat -de fet, de qualsevol ciutat- que m’alteren l’estat d’ànim. És un espai tan desmesurat, amb colors atziacs i amb l’atmosfera molla, que quan estic massa content hi vaig a caminar per tornar al meu estat natural de pessimisme. A més a més, és el lloc de la ciutat on menys gironins coneguts et trobes. De fet, em sembla que mai me n’he trobat cap, si no és per Fires. La Devesa, com deia Narcís-Jordi Aragó, és un paradís i una paradoxa. Un indret eternament gironí, però on els gironins no van mai. Llegeixo que l’Ajuntament vol treballar per integrar la Devesa a la ciutat. De fet, els gironins porten més d’un segle discutint-se sobre què han de fer amb aquest prodigiós parc urbà. La resposta estic segur que només és una: no la toqueu!
Dilluns - Edifici embalsamat
Fa bé l’Ajuntament de Girona de començar a tocar els nassos a l’especulació (ho hauria de fer més). Ha fet saber als propietaris del Banc d’Espanya que no els renovarà la llicència per construir un hotel si no s’hi posen. La ciutat no es pot permetre mantenir embalsamat el penúltim Banc d’Espanya que hi va haver a la ciutat, a l’Havana petita. És com donar un missatge d’impunitat als especuladors. És un edifici embalsamat perquè només conserva la pell. Per dins va ser buidat. Els diferents propietaris hi han volgut fer oficines, un hotel, un centre comercial... La veritat és que van comprar molt car i la bombolla els va esclatar a la cara. Les apostes tenen aquestes coses.
Dimarts - Tecnologies
Els figuerencs que detectin una incidència a la via pública podran fer-ho saber a l’Ajuntament a través d’una aplicació del mòbil que ha posat en marxa el consistori. Podran incloure fotos i descripcions i enviar-ho a l’àrea corresponent perquè actuï. Les noves tecnologies són una gran eina. No obstant això, només són una eina. Fora bo que el Govern expliqui periòdicament el percentatge de compliment de les delacions ciutadanes per tal de conèixer l’eficàcia d’aquesta fantàstica eina.
Dimecres - Mor la catalunya rural
Un centenar de tractors de les comarques de Girona participen a la marxa a Barcelona per exigir, bàsicament, respecte. La marxa pagesa demana, entre altres coses, ajudes per millorar les explotacions i protecció davant de les grans plataformes de distribució, convertides en insaciables vampirs que actuen amb mètodes mafiosos. Una protesta conjunta de la pagesia que és possible que arribi tard, quan la Catalunya rural està tocada de mort. Durant anys, l’administració no ha tingut cap interès a mantenir-la i lentament ha anat sucumbint, mentre des de despatxos inexperts es gestionaven fons europeus per especular amb els productes (excedents) més que per millorar les petites granges que durant segles van fer que Catalunya tingués una estructura agrícola pròspera i molt ben repartida. La Generalitat només promocionava els grans volums de producció. Feu un exercici. Recordeu els tractors que us creuàveu a la carretera fa 20 o 30 anys i mireu les carreteres d’avui.
Dijous - Parc en ruïna
El parc científic i tecnològic de Girona és estratègic pel futur d’una ciutat poc diversificada econòmicament. Agradi molt o poc, bona part del futur del món es cou en aquests vivers, que haurien de servir per accelerar i canalitzar talent. El Parc Científic i Tecnològic va néixer de l’ambició de la Universitat de Girona en un temps que tothom estava obsessionat en el creixement pel creixement (constructors, bancs, universitats...). Els impulsors van trobar, aleshores, unes instàncies polítiques molt disposades a posar-hi diners sense fer massa preguntes sobre el projecte. Això sí, posant-hi com a condició col·locar-hi algun del seus. El resultat va ser deixar el Parc en mans molt maldestres. Ara s’ha de salvar? Evidentment. Però deixant-lo en mans professionals i explicant què ha passat.
Divendres - Carretera artesana
Explica aquest diari que l’Estat ha tardat dos anys per construir el 65% d’un tram de tan sols 3,3 quilòmetres de la N-II entre Medinyà i Orriols. Desconeixia els números però, en canvi, tenia totes les sospites, a base de passar-hi sovint i veure que hi treballaven un parell de lents i encantats operaris, un camió atrotinat i una vella excavadora. Com si fossin artesans de l’obra pública. Molt diferent de l’època de l’Espanya opulenta, quan posaven a treballar centenars d’operaris a cada quilòmetre per acabar abans de cada elecció. La nova estratègia de l’Estat és dir que fa obres -propaganda-, encara que triguin dècades a fer-les a mà. Passa el mateix, per exemple, amb la construcció de l’estació de la Sagrera de Barcelona que, algun dia a la setmana, s’hi veu un parell de paletes treballant-hi, o fent-ho veure. Deuen haver comprovat que si es guanyen eleccions essent corruptes, també es poden guanyar eleccions mentint sobre les obres públiques.
