El Programa Català de Refugi que el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat va posar en marxa a finals de gener, ha superat el miler de voluntaris, més del doble dels 500 que s'havia proposat assolir. A les comarques gironines, una setantena de persones s'han inscrit per fer de mentors de persones o famílies refugiades dintre d'aquest pla, una xifra baixa que els seus responsables atribueixen al fet que l'Estat ha assignat poques places d'acollida a Girona. Una vintena, fins ara, que de moment només han beneficiat 12 persones que han arribat aquesta mateixa setmana.

La Secretaria d'Igualtat, Migracions i Ciutadania executa el Programa Català de Refugi, sota la direcció d'Oriol Amorós, qui ha assegurat que «confiàvem molt en la resposta dels ciutadans» i ha remarcat la importància «que s'hagin inscrit per a un compromís tan seriós com aquest». La decisió de ser mentor i formar part d'un grup d'acollida implica sotmetre's a una entrevista personal -prevista per al març- i a una formació de 30 hores, que es realitzarà entre els mesos de març i abril. Al maig, es concretaran els emparellaments amb els refugiats.

Vincles amb la comunitat

Pel que fa al voluntariat, la seva aportació consistirà en oferir acompanyament durant un any, amb una dedicació d'entre 2 i 4 hores setmanals, amb activitats centrades en facilitar l'aprenentatge de l'idioma, ajudar en la recerca de feina i en l'establiment de vincles amb la comunitat d'acollida, les persones i les entitats del seu municipi i comarca. Mentrestant, el Govern aportarà una prestació econòmica similar a la renda mínima d'inserció, que cobreixi les necessitats bàsiques de les persones acollides al programa.

Oriol Amorós va concretar que, fins dijous, hi havia 26 voluntaris inscrits al Gironès, 16 a la Garrotxa, 9 al Pla de l'Estany, 6 a l'Alt Empordà, 6 més al Baix Empordà, 5 a la Selva i 1 a la Cerdanya. El secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania va assenyalar que «cal tenir en compte que el pla es posa en marxa en territoris on hi ha persones refugiades derivades pel programa estatal». Per aquest motiu, va justificar que «Girona va una mica més endarrerida quant a inscripció de voluntaris».

De totes maneres, Amorós va aclarir que «el nostre esforç és engegar grups de treball tot i que encara no hi hagi refugiats» i va remarcar que la Generalitat vol «incidir en el coneixement del país i que l'acollida sigui a tot el territori, ja que del país només coneixen Barcelona i moltes persones demanen aquesta ciutat».

Afers Socials va informar del projecte a les entitats que gestionen el programa estatal d'Atenció a sol·licitants d'asil i persones refugiades, entre les quals hi ha Creu Roja, que acaba de rebre els primers 12 refugiats a Girona. Tot i això, Oriol Amoròs va explicar que s'ha començat una segona fase de reunions amb entitats col·laboradores i va afirmar que «a Girona hi ha un teixit associatiu en temes d'immigració amb una llarga tradició, amb Girona Acull però també amb SER.Gi i d'altres entitats». «Probablement, és el que té més història del país perquè és on la immigració va començar abans», va afegir.

Fins aquest divendres, la Generalitat no havia contactat amb la plataforma Girona Acull, que coneix el Programa Català de Refugi a través dels mitjans de comunicació i d'integrants de gestores del pla estatal.

Fins ara, declaració d'intencions

A l'espera d'estudiar la iniciativa amb detall, un portaveu de Girona Acull, Florencio de la Torre, va compartir algunes «observacions» respecte del plantejament de la Generalitat. En primer lloc, va lamentar que en l'any d'activitat de la seva plataforma no han vist «cap actuació de cap institució d'àmbit europeu, estatal i autonòmica, més enllà de declaracions públiques d'intencions quan hi ha una situació humanitària estancada». Aquesta -va dir- «és la primera actuació concreta i ho valorem positivament, perquè ja era hora que es fes». Ara bé, a Girona Acull consideren que «s'ha fet ràpid i pressionats per la situació, per les campanyes com Casa Nostra, casa vostra, que està tenint un ressò molt gran en la ciutadania i en alguns mitjans». De la Torre va argumentar que el Govern ha actuat apressadament perquè, per exemple, «no han contactat o tingut en compte institucions locals com l'Ajuntament de Girona, del que tenim constància que no els han consultat».

El portaveu de Girona Acull va recordar les mobilitzacions que han impulsat el darrer any, com l'acampada davant la subdelegació del Govern de l'Estat a Girona en protesta per les polítiques migratòries de la UE, la penjada d'una gran pancarta reivindicativa a la façana de la Catedral o les cassolades que fan cada dilluns a dos quarts de 8 del vespre a la plaça Independència de Girona.