A la província de Girona, l'oferta d'habitatges nous és escassa: les 231 promocions que es van impulsar al llarg de l'any passat -el 14,7% del total de les de Catalunya- aportar 1.033 pisos i cases al mercat, dels quals 928 encara estan a la venda, segons l'últim estudi de l'Associació de Promotors de Catalunya (Apce), de la qual en forma part el Gremi de Promotors i Constructors d'edificis de Girona (Gipce). L'estoc d'habitatges que va generar la bombolla immobiliària s'esgota, però l'activitat promotora i constructora es recupera a un ritme massa lent. En concordança amb això, la previsió que fa el gremi per a aquest 2017 és força prudent: amb sort, afirmen, es tancarà l'exercici amb uns 1.240 habitatges nous més al mercat, un 20% més que l'any passat (206 més en termes absoluts). Una dada que queda lluny de la «velocitat de creuer» que, a criteri del president de Gipce, Josep Maria Coll, hauria d'assolir l'activitat i que se situaria en els 3.000 habitatges d'obra nova anuals.
Calefaccció, parquet i ascensor
L'activitat moderada del sector es concentra a Girona ciutat i a les comarques de la costa, i la tendència dels últims anys, que tot indica que es mantindrà en l'exercici present, passa per construir i comercialitzar habitatges «prèmium»; és a dir: les noves promocions es concentren en barris selectes de ciutats molt concretes; són pisos i cases amb acabats d'alta qualitat (el 73% disposen de calefacció, el 62% de cuines de vitroceràmica, el 50% de parquet i, en el cas dels blocs de pisos, el 86% d'ascensor) els quals, en línia amb això, es venen a preus més elevats. Això explica que, segons l'Estudi d'oferta d'habitatges de nova construcció a Catalunya 2016, un pis (o casa) de poc més de 83 m2 es pagui, de mitjana, a un preu de 186.212 euros (2.165 euros/m2; només Barcelona, amb el metre quadrat útil a 2.907 euros supera Girona). El Baix Empordà, on un habitatge de 91 m2 costa gairebé 285.000 euros, i la Cerdanya, on un de 100 m2 i escaig es paga a 254.000 euros, són les comarques més cares. El Ripollès (125.000 euros per uns 75 m2) i la Garrotxa (115.000 euros per 72 m2), són les zones més econòmiques. Davant d'aquesta situació, els constructors avisen: si el sector no assoleix els nivells d'activitat desitjables els preus dels habitatges nous no faran altra cosa que augmentar. I, de retruc, el mercat del lloguer es reactivaria encara més, amb una previsible pujada de preus.
Tràmits que s'allarguen
De mitjana, explica el president d'Apce, Lluís Marsà, un promoció d'habitatges -ja siguin unifamiliars o plurifamiliars- requereix d'un període mitjà de tres anys per fer-se realitat. Un interval de temps que, sobretot en municipis petits, pot fins i tot allargar-se davant les dificultats amb què es troben els empresaris del sector a l'hora de completar els tràmits. El motiu, la reducció de plantilles (i la impossibilitat legal de cobrir baixes) que han hagut d'afrontar els ajuntaments a causa de la crisi.
L'efecte de les clàusules sòl
L'accés a préstecs hipotecaris és un altre factor que el gremi observa amb certa preocupació: si bé admeten que l'aixeta del crèdit torna a estar oberta en la majoria d'entitats financeres, els diversos cops judicials que ha rebut la banca al llarg dels últims mesos (el més dur, la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 21 de desembre de 2016 que obliga a la banca a retornar els imports cobrats de més als hipotecats afectats per les clàusules sòl) fan témer un enduriment dels criteris per a la concessió de nous préstecs.
Habitatge protegit inexistent
I a això, l'Apce hi afegeix que la promoció d'habitatge social protegit està sota mínims i ho atribueix al «fracàs» del pla governamental impulsat per l'Exectiu central, que imposava als promotors d'edificis unes condicions «molt difícils de complir». En aquesta línia, lamenten que el nou Govern encara no hagi fet cap nova proposta per reactivar un mercat que donaria més vida al sector i que contribuiria a una moderació dels preus.
Barcelona, al capdavant
Per províncies, Barcelona va acparar el 61% del total de noves promocions l'any passat; Tarragona, el 15%; Girona, el 14,6% i Lleida, el 9,5%. En el conjunt del Principat es van posar al mercat uns 8.300 habitatges d'obra nova, una xifra que, va admetre Marsà, es va situar per sota de les expectatives que s'havia marcat el sector i que passaven per assolir els 10.000 habitatges al llarg de l'exercici passat. Aquests guarismes es troben a anys llum dels que es van assolir l'any 2007, quan en plena «bombolla» es van posar a la venda 126.000 habitatges a Catalunya. La previsió per a aquest any passa per arribar als 10.000 habitatges nous; i per poder parlar d'una situació de normalitat, Apce estima que en tres o quatre anys el mercat hauria d'estar en condicions d'absorbir de 22.000 a 25.000 habitatges nous l'any. Serà llavors quan el sector recuperarà la tan anhelada «velocitat de creuer».
