14 de febrer de 2017
14.02.2017

Una dècada de treva per al corall

El Govern català reduirà aquest any a la meitat les llicències d'extracció i el 2018 obrirà una moratòria de deu anys

13.02.2017 | 23:50
Foto d´arxiu de corall a les Medes.

El Govern català reduirà aquest any a la meitat les llicències d'extracció de corall –de deu a cinc– i el 2018 no en concedirà cap i obrirà una moratòria de deu anys, renovables. El Govern justifica aquesta mesura «per evitar que Catalunya perdi les seves darreres colònies de corall vermell». En un comunicat, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació explicava ahir que la decisió l'ha pres la direcció general de Pesca arran d'un estudi encarregat a 14 científics de centres de recerca de Catalunya, França i els Estats Units sobre les poblacions catalanes de corall vermell. L'estudi, informa el Departament, exposa que el 90% de les poblacions de corall en aigües catalanes tenen un estat de conservació crític.

Per revertir aquesta situació, els científics han comunicat que s'ha de prohibir la pesca del corall ja que són necessaris més de 30 anys perquè les poblacions recuperin un bon nivell de conservació. Per això, la recomanació de l'equip científic és que la moratòria d'extracció del corall fos de 20 anys, reonvables –de moment, la Generalitat l'ha deixat en deu.

Aquesta mesura afectarà els deu corallers que fins ara tenien llicència, i que ahir van ser convocats a Girona, on el cap de Pesca i Marisqueig, Jordi Rodon, i la cap del Servei de Recursos Marins, Rosario Allué, van exposar els plans de la Generalitat. La restricció i moratòria afecta corallers de l'Alt i el Baix Empordà, ja que la seva extracció és entre la frontera amb França i el cap de Begur –amb limitacions al Parc del Cap de Creus i de les Medes. Els corallers no hi estan d'acord, va exposar l'advocat Guillem Bossacoma, qui va anunciar que la gran majoria actuaran contra la prohibició de pescar el corall, alhora que se senten maltractats respecte d'altres pesques on s'ofereix alternatives als pescadors quan hi ha vedes o moratòries.

A més, la restricció afectarà tant les aigües internes –competència de la Generalitat– com les exteriors –competència del Govern de Madrid–, de manera que no podran pescar a Catalunya. Bossacoma va afegir que els corallers encarregaran un estudi que defensi la seva tesi: que les poblacions no estan en situació crítica i que sigui actualitzat, cosa que no passa amb el dels científics, va afegir Bossacoma.

El lletrat va manifestar que, malgrat que la decisió de la Generalitat sembla ferma, els corallers presentaran mesures alternatives per aturar la moratòria. També sostenen que, si la intenció de la prohibició és la conservació del corall, la desaparició dels corallers comportarà la fi de la vigilància i, per tant, l'increment del furtivisme. «Els pescadors vigilen les zones on pesquen perquè és el seu mitjà de vida, però si no hi són, el furtivisme pujarà notablement en el corall que es troba a poca profunditat. A més, la Generalitat ens ha dit que no hi haurà més recursos per a la vigilància», va afegir Bossacoma.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook