Les xifres de les adopcions han canviat de manera radical en només una dècada. Si el 2006 hi havia 135 adopcions a la demarcació de Girona, 10 anys més tard tan sols es tractava de 25. Per tant, una caiguda de més d'un 80% de les adopcions (tant internacionals com nacionals). Els últims anys s'ha produït una disminució constant, malgrat que el descens de les adopcions d'infants de països estrangers ha estat molt més accentuat que el de les criatures de Catalunya. Segones dades de la Generalitat, el 2006 es van anotar 111 adopcions internacionals a les comarques gironines, mentre que el 2015 se'n van registrar només 13 (gairebé un 90% menys). També el 2006 es van produir 24 adopcions internacionals a la demarcació de Girona, mentre que el 2015 en van ser 12 (la meitat, un 50% menys).

De la mateixa manera, s'ha registrat una reducció de les sol·licituds presentades per les famílies per adoptar un nen o una nena els últims cinc anys. El 2015 es van anotar 47 peticions internacionals a les comarques gironines i 378 al conjunt de Catalunya. En canvi, el 2011 es van registrar 53 sol·licituds d'adopcions internacionals a Girona i 827 a Catalunya. També el 2015 es van produir 32 peticions nacionals a les comarques gironines i 190 a tot Catalunya. En canvi, el 2011 van ser 73 sol·licituds d'adopcions nacionals a Girona i 599 a Catalunya. Tot i això, encara persisteixen les llistes d'espera en les adopcions. Segons el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, les famílies en espera de les adopcions d'infants catalans han baixat de gairebé 900 a 277 del 2012 al 2015 al conjunt de Catalunya.

En el mateix període, han augmentat les famílies pendents d'avaluació, de les 326 a les 862 a tot Catalunya. Això es deu al fet que el Departament atura l'obertura d'expedients de noves famílies quan les sol·licituds tripliquen la disponibilitat de menors adoptables. Aquesta és una de les causes que explica la caiguda de les adopcions, que es debat entre altres factors. D'una banda, l'enduriment de les condicions i la duració dels processos de les adopcions, que es pot allargar fins als deu anys en els casos internacionals, cosa que ha propiciat una disminució. De l'altra, el boom de les adopcions que es va viure abans de la crisi econòmica s'ha reduït dràsticament, ja que es troben en una tendència negativa que de moment no s'ha frenat.

De fet, fa poc més de mig any, la Generalitat va comunicar que estudiaria quants dels 5.000 infants i adolescents adoptats provinents dels països de l'Europa de l'Est tenen síndrome d'alcoholisme fetal (SAF), davant l'augment dels casos que s'havien detectat els darrers temps. Es tracta d'una síndrome que es pot donar en fills de mares que durant l'embaràs han consumit alcohol. Aleshores, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va deixar clar que això no suposava el tancament de les adopcions amb Rússia. Ara bé, no es va descartar la possibilitat d'adoptar aquesta mesura, que fins ara no s'ha anunciat.

Adopcions a Rússia

En aquest sentit, cal tenir en compte que Rússia és un dels països estrangers d'on més procedeixen les adopcions a Catalunya. Segons dades de l'Institut d'Estadística (Idescat), Rússia va ser el 2015 el tercer país estranger que va registrar més adopcions a Catalunya, amb 36 casos, després de Vietnam i Haití, amb 112 i 61 casos, respectivament.