Es propaga a un ritme vertiginós: tot just ahir culminava el sacrifici dels 17.300 ànecs infectats per la soca H5N8 del virus de la influença aviària que s´engreixaven a l´aire lliure en una granja de Sant Gregori i ahir, també, el Departament d´Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de la Generalitat confirmava que la malaltia s´havia extès a set altres municipis i que s´havia procedit a l´extermini de 7.300 aus més en granges ubicades a Fontanilles (5.600 animals sacrificats); Vilallonga de Ter (500); Bescanó (450); la Cellera de Ter (190); Vilopriu (177) i Lliçà de Munt, al Vallès Oriental (380). Totes havien rebut animals procedents de la granja infectada de Sant Gregori.

Però la cosa no acaba aquí: a Sant Aniol de Finestres s´ha declarat -«per principi de màxima precaució»- el tercer focus del virus a la província, després dels Aiguamolls de l´Empordà, on es va detectar el primer cas en una cigonya trobada morta, i del cas del Gironès. A la granja de Sant Aniol els animals ja havien estat sacrificats abans que fos inspeccionada, «perquè havien arribat al final del cicle vital», precisen fonts del Departament d´Agricultura.

Tansmissió agressiva

L´ona expansiva del virus, altament agressiu, ha obligat a immobilitzar o restringir el moviment del bestiar de 237 explotacions avícoles i de prop d´un miler de granges de cria per al consum propi. Es tracta d´instal·lacions situades a menys de 10 quilòmetres de distància dels punts on s´ha detectat la presència de la malaltia (quan la distància és inferior als 3 quilòmetres es procedeix a la immobilització total de les bèsties).

Agricultura assegura, en aquest context, que «s´està actuant amb la màxima celeritat per eradicar els focus i per minimitzar els riscos de propagació». El sector, de la seva banda, creua els dits i serra les dents: «estem aplicant totes les mesures de bioseguretat», explica el responsable de l´àmbit avícola del sindicat agrari JARC-COAG, Josep Escoda, que afegeix molt gràficament que del que es tracta ara és de «blindar, en la mesura del possible, les granges» a fi d´evitar la propagació del virus H5N8. «No s´ha deixar entrar cap vehicle a dins de les explotacions; s´ha d´evitar el contacte amb animals de l´exterior i els ramaders han de prendre tote les mesures necessàries, com ara posar-se la vestimenta adequada i dutxar-se bé abans i després d´entrar als corrals», precisa a tall d´exemples.

Avicultors i Govern coincideixen en l´argument que ens trobem davant d´un «problema de salut animal», ja que el subtipus d´influença aviària que afecta la província de Girona i la comarca barcelonina del Vallès Oriental «no es transmet als humans». En aquest context, l´administració assenyala que els serveis veterinaris oficials i les oficines comarcals del Departament d´Agricultura donaran «tota la informació i assessorament a les explotacions afectades», i que «es faran tots els controls previstos en el Pla d´emergència».

Pèrdues significatives

Apunta Josep Escoda que el cost que pot tenir per a un avicultor engreixar un ànec com els que es van haver de sacrificar a Sant Gregori pot oscil·lar entre els 4 i els 5 euros per exemplar. Així, les pèrdues econòmiques que hauran d´afrontar els propietaris de la granja afectada es poden enfilar, en el pitjor dels escenaris, fins als 85.000 euros. No hi ha cap assegurança que cobreixi eventualitats com les que provoca la grip aviària (sí que se´n poden contractar contra la salmonel·losi, per exemple), recorda JARC-COAG, que per això demana a l´administració que estudiï obrir línies d´ajut per al sector.