Carles McCragh es mostra en aquesta entrevista indefectiblement a favor del dret a decidir de Catalunya, si bé no es declara independentista. Parla també de la justícia, de la premsa, dels refugiats...

A quin clan escocès pertanyen, els McCragh?

Tot i que és un cognom escocès, McCragh ve del comtat de Donegal, a Irlanda. Això està pujant a mà esquerra, al costat de Londonderry, Belfast, etc, però a la Irlanda lliure. O sigui que no és ben bé un clan escocès.

Li ve d'aquí el fet de ser independentista?

Bé, els escocesos volen anar-se'n, però els irlandesos ja són lliures. Per tant, jo sóc un home lliure. Millor dit, tinc una part independent, la irlandesa. L'altra, ja ho veurem.

Ja que té arrels per aquelles contrades: què li sembla la tercera via que l'Artur Mas oferia aquest dia a Madrid?

De tant treballar en diferents vies, al final acabarem desorientats. Entenc que davant la pressió que l'Estat central està realitzant, sobretot judicial, a qualsevol activitat que vulgui anar cap a l'autodeterminació de Catalunya, s'han de buscar vies. El que passa és que al final hem de saber quina és la via bona.

El TSJC va declarar il·legal que els col·legis d'advocats s'adherissin al Pacte pel Dret a Decidir, ja que col·legiar-se és obligatori. Ben mirat, sembla lògic.

A mi no em sembla lògic, perquè el Consell de l'Advocacia Catalana no defensa la independència, sinó el dret a decidir. El dret a decidir és un dret fonamental, un dret humà, com els d'expressió, d'opinió i d'altres. Per això hem recorregut aquesta sentència. Perquè estem defensant tant els que volen decidir cap a un cantó com cap a l'altre.

A banda d'això, quins objectius es marca com a president del Consell de l'Advocacia Catalana?

Sobretot aconseguir que els advocats siguem una eina important i essencial per a la gent. Ja ho som, però no se'ns té tant en compte com, potser, a jutges i fiscals. I qui coneix el territori i els problemes dels ciutadans som els advocats. Volem que tota norma material, processal, d'organització jurídica del territori, hagi de comptar amb l'advocacia institucional. A banda d'això, defensar els drets humans i els drets fonamentals de tota la societat.

Com a advocat, què li va semblar el judici a Artur Mas i les seves dues conselleres?

Com a advocat, em sembla que amb aquest judici es va polititzar la judicatura i es va judicialitzar la política. Cap actuació pacífica i democràtica pot acabar als tribunals.

No haurien d'haver assumit la culpabilitat i desafiar l'Estat espanyol?

És que no es consideren culpables, i molta gent no els ho considera. En tot cas seria assumir una postura, una postura de lluita contra el que es pot considerar un atac al fet que un poble pugui decidir. No crec que s'hagin d'assumir culpes. No sóc un advocat que aconselli als clients acceptar culpes.

Incidint en el judici: què me'n diu, dels insults i amenaces a la fiscal en cap de Barcelona?

Treballant en la justícia hi ha jutges, advocats, fiscals, procuradors... molta gent. S'ha de respectar la feina de tothom. Em sembla malament que s'actuï contra una fiscal.

Què opina quan gent, polítics inclosos, diu que la voluntat del poble està per sobre de la llei.

Hi ha qui considera que això desvirtua l'estat de dret. No existeix un sol estat de dret inamovible, sinó que aquest estat de dret es pot discutir. S'ha fet moltes vegades. A Sud-àfrica hi havia un estat de dret que legitimava l'apartheid. No s'havia de discutir?

El cas Nóos ens ha mostrat, tal com va dir en Miquel Roca, que la justícia és igual per a tothom?

Jo crec que la justícia no és igual per a tothom.

Que el president dels advocats digui això, em fa patir.

És així. No em vull ficar en si la infanta era culpable o no, o si ho era l'Urdangarin. Però penso que en aquests moments la justícia no és encara igual per a tothom. Ho va dir el mateix jutge Santi Vidal... que després ha dit altres coses que no havia de dir (riu). O en Garzón. Tots els jutges diuen que la justícia és igual per a tots, però quan els expulsen acaben dient que no és així.

Ara el torn d'ofici haurà de tributar IVA. Aquesta és la justícia gratuïta?

Això seria una justícia no gratuïta. El torn d'ofici no pot tributar IVA, perquè és un servei per a gent que no té mitjans, un servei públic. De fet, no sabem com acabarà la proposta. En aquest moment tenen tal embolic el ministre de Justícia, el d'Hisenda i tots plegats, que ni ells saben com acabarà, això. Li ho dic de debò. Hem d'esperar. Espero que no es dugui a terme la mesura. L'advocacia no es quedarà quieta davant aquesta lamentable pretensió.

Quin ha de ser el paper dels advocats en la crisi dels refugiats?

Els advocats treballem des de fa molts anys per ajudar els refugiats. Però tot això depèn de la voluntat dels governs, nosaltres no podem fer més del que fem. Hem format més de mil advocats per ajudar els refugiats, entre Catalunya i Espanya. Alguns d'aquests han anat a Grècia i a camps de refugiats. Defensarem sempre els drets dels refugiats. El problema és que nosaltres no els podem portar aquí, només estem preparats per ajudar-los quan arribin. Malauradament no els podem anar a buscar.

Maniobres militars a les comarques de Girona: legalment es poden impedir?

La meva opinió és que legalment no es poden impedir. Malgrat tot, jo sóc un pacifista convençut, però dubto que es puguin impedir. Si de cas, es podria intentar impedir-ho en un futur. És a dir, legislar que les maniobres militars estiguin restringides a uns llocs determinats.

Ja que és també escriptor: té alguna experiència com a advocat que no podria escriure de tan increïble que sembla?

La realitat supera la ficció, no en tingui dubte. He viscut històries divertides o emotives. La vida de l'advocat, si no es queda al despatx, està plena de casos paradigmàtics, casos emotius, casos diferents.

També organitza Liber Press: tenim premsa lliure?

Hi ha una limitació econòmica de la premsa. I si és econòmica és també ideològica. Una mateixa notícia és d'un color o d'un altre depenent del diari que la publica. Tenim una premsa lliure, sí, però poc independent. Sotmesa a les directrius econòmiques i ideològiques dels propietaris del mitjà.

I la seva ideologia és independentista, no?

He, he, això ho diu vostè, jo mai no m'he manifestat.

Doncs li ho pregunto: és independentista?

Jo sóc independentista de casa meva (riu). Com a president dels advocats no em puc manifestar políticament.

Què faran els advocats si s'aplica a Catalunya l'article 155?

No crec que s'apliqui, seria una bestiesa total i brutal. Arribat el cas, l'advocacia institucional consideraria, penso jo, que és una mesura antidemocràtica.

Però si és a la Constitució

Però seria anar contra un poble que té una actuació pacífica. I si és pacífica, s'han d'utilitzar mitjans pacífics. La suspensió de l'autonomia crearia una fractura molt greu. No hi estic d'acord, fos jo independentista o unionista crec que no es poden utilitzar mesures extremes davant de la voluntat de la part d'un poble.